Amagar sota la catifa la porqueria, no és una
manera assenyada de fer dissabte en l’administració pública. Però encara és més
escandalós muntar un ciri cada vegada que s’aixeca la catifa i es descobreix un
merder, i veure com els pòtols
complicats en la potineria, al cap d’uns mesos d’entrar al llimbs de la “presumpta
culpabilitat” se’n fotin del mort i de qui el vetlla. No es reforça gens la
democràcia permeten que qui, des de dintre mateix del sistema, s’ha aprofitat
del càrrec, de les influències o de la informació privilegiada per engreixar el
compte corrent, no rebi un càstig immediat i exemplar. Donar prioritat als
casos de corrupció o de simple delinqüència en que s’hi hagin untat els dits
polítics o funcionaris, seria una manera de començar la regeneració de la
justícia i de la recuperació de la credibilitat en la política i en l’administració
pública.
No cal ara fer el
llistat dels escàndols que en un moment donat han acaparat les portades dels
diaris i les redaccions de tots els mitjans de comunicació, i que després d’uns
mesos ningú se’n recorda ni d’on paren. Amb una excepció curiosa i
significativa: el cas del duc, que té un morbo especial per raons obvies. Però
en la resta dels casos, sobretot quan no només la sospita del carrer, sinó la
convicció del jutge d’instrucció i dels investigadors que s’han passat mesos
vigilant la catifa fins enxampar in fraganti els xoriços de camisa blanca que
hi amagaven la merda, sembla com si una boira espessa dilueixi amb l’ajuda del
temps les responsabilitats d’aquesta genteta privilegiada. I encara resulta més
depriment que quan els propis llops polítics es constitueixen en inquisidors
dels del seu gremi, muntant una comissió investigadora de la qual mai en surt
l’aigua clara perquè aquestes comissions no es creen en interès de la justícia,
sinó per fer tanta sang com puguin a l’adversari. Si la bugada es fes ben feta
i quan toca, potser la roba no faria tanta pudor i la indignació i les protestes
que aquesta ferum desvetlla entre els ciutadans, s’apaigavaria un xic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada