PROPOSTA DE REFLEXIÓ: AUGMENTEN ELS SUÏCIDIS PER CULPA DE LA CRISI?

            Des que algú va suggerir que dels suïcidis millor no parlar-ne gaire, els mitjans no solen entretenir-s’hi i més aviat hi passen de puntetes. Només de tant en tant apareix algun informe fastigós que passa comptes, però de seguida s’oblida. No està escrit enlloc, penso, que als mitjans els casos de suïcidi s’hagin de tractar amb discreció, però a la professió es respecta com una regla de joc implícita. En canvi, en temps reculats, els estoics del suïcidi en feien llei de vida, durant el romanticisme llevar-se la vida per amor era quasi sublim, després de la revolució francesa els intel·lectuals el magnificaren com la llibertat superior de posar límit a la pròpia llibertat i a partir del crack del 29, es va posar de lamentable moda com el darrer recurs honrós dels que s’arruïnaven o fracassaven en els negocis, gest que els japonesos fent-se l’harakiri van convertir en símbol d’una cultura.

En resum, de gent que s’ha buscat la mort per la seva pròpia ma, en totes les versions possibles de fer-ho, n’hi ha hagut tota la vida, malgrat no sempre s’hagi reconegut per allò de salvar les aparences o no patir-ne els perjudicis socials i religiosos associats. Fa unes setmanes, però, el debat sobre la percepció del suïcidi està donant un tomb inesperat: enlloc de treballar en la definició del perfil psicològic del suïcida, ara preocupa més determinar la presumpta responsabilitat de tercers com a possibles inductors, des de darrera el canyer, de determinats suïcidis en èpoques de crisi. I aquest debat és evident que s’ha obert arran dels desnonaments. Desqualificar o menystenir una relació causa-efecte, dient que es fer demagògia, cau pel seu propi pes. Que una banca “salvada” amb els diners públics dels contribuents no tingui pietat dels que va entabanar – per pur afany de lucre – amb préstecs immorals, no té perdó de Déu, i per humanitat no s’hauria de tolerar un dia més. Això sol no aturarà la sagnia de suïcides, però evitarà que el capitalisme caigui més baix en l’escala de valors morals.