PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE EL HALLOWEEN

            Torna halloween i, com cada any, avui es repetiran les discrepàncies entre els defensors de les carbasses, les calaveres, els vestits de bruixa i la sang a dojo, i els que pensen que es tracta d’una festa pagana que s’inspira  en l’espiritisme i en una concepció macabra de la mort. Però, a mes a més, molts integristes catòlics s’enfilen per les parets des que el papa Benet XVI la va considerar el halloween com un dels exemples més preocupants del secularisme i del relativisme moral. Tenen raó els que hi estan en contra, només en una cosa: els seus orígens pagans. En temps reculats, la festa celta del Samhain consagrava el final de l’estiu i l’arribada del fred i la foscor. Es creia que a la nit del primer de novembre els morts anaven d’excursió al món dels vius, i els celtes es disfressaven i penjaven naps en forma de calavera per allunyar els esperits malignes.

            Però, en canvi, no en tenen, de raó, els que la menyspreen perquè diuen que es tracta d’una tradició importada de nord-amèrica que arracona les tradicions pròpies. En el segle IX, molt abans que se’n sentis a parlar dels ianquis, l’església catòlica designà l’1 de novembre com Tots Sants per cristianitzar el ritu pagà. Precisament halloween significa vigília de tots els sants (all hallows eve). Tampoc en tenim, de raó, els catalans quan la titllem de tradició forana i, sense anar més lluny, que ho preguntin a la gent de la Cerdanya. Una àvia de Bellver, per exemple, explicava l’any passat en una carta al director d’un diari seriós, que “de petita recordo les dues carbasses que posaven a la porta del cementiri amb una espelma a dins, per tal de fer por a la mainada i protegir-la dels difunts”. També, es té constància que a tombar del segle XIX, es feien forats a les carbasses imitant carotes i les penjaven fora de les cases com a protecció. Tindrà el halloweeen arrels catalanes, com les que es busquen per a Cristòfol Colom? Tot pot ser, però el que importa és no fer-s’hi mala sang amb tot plegat, que la pobra carbassa no s’ho val.