Follow by Email

dimecres, 18 de març de 2015

APA, JUTGES, FISCALS I POLÍTICS, EMBOLIQUEU QUE FA FORT!

Quan ja tenia coll avall l’embarbussament “nacionalistes no independentistes, partidaris de la independència”, patentat per la sectorial experta en jeroglífics de la renovada Convergència; venen ara els jutges salvadors de la moralitat pública i me n’endinyen una altra de les bones per agafar una diarrea mental d’aquelles que et deixen baldat una temporada. No exagero, no. O si no digueu-me com es menja que un organisme engreixat exclusivament a base de pinso públic, si algú administra malament aquest pinso, que surt dels impostos dels ciutadans, no se’l pugui posar de cara a la paret i escarnir-lo com a impresentable, per la senzilla regla de tres que ser soci d’aquest organisme no es obligatori i, per tant, que en ser voluntària l’entrada no es pot dir que sigui pública... Perdoneu-me que faci una pausa per respirar a fons, perquè m’entren basques. Si el pinso és públic i tots els que remenen el cul entre les quatre parets de l’organisme són alcaldes i regidors, com pensen els senyors jutges  que la gent ximpleta i innocent com jo ens la podem empassar aquesta embolada?       
A la meva manera de veure, si del que es tractava en tot aquest sidral empatollat per la fiscalia anticorrupció era saber si el que s’embutxacaven els polítics imputats eren dietes justificades o sobresous fastigosos, el que la pacient ciutadania es mereixia era un pronunciament de la justícia en un sentit o altre, no pas que després d’una parafernàlia processal que ha durat mesos, costat un ou i ha empastifat innecessàriament algunes reputacions,  ens sortissin amb un ciri trencat. I al meu parer, fa tan mal que la justícia no hagi resolt el cas amb sentit comú, com l’eufòria escandalosa d'algun dels imputats celebrant ahir la desimputació. És possible que per aquesta qüestió no se’ls pogués acusar de corruptes, però almenys han de reconèixer que la seva conducta no era gaire ètica. Total, que com tantes altres vegades en aquest afer ha costat més el suc que els moixons.

I per acabar-ho d’adobar, el Suprem ahir capgira la sentència per l’assetjament al Parlament deixant entreveure que l’Audiència Nacional quan va dictar absolucions a dojo estava condicionada per pressions polítiques. I un diari esportiu insinua que el fiscal del cas Neimar s’està rumiant si, a part de condemnar a dos presidents del club, tanca el Barça un parell d’anys. I el jutge Rus, que s’afanya a tancar contra rellotge el cas Gurtel, haurà de decidir si dóna per bo el criteri de l’Agència Tributària comparant els donatius, anònims o no, al Partit Popular amb els donatius que arriben a Càritas, en el sentit que si cadascuna de les dues entitats se’ls gasta en les seves activitats pròpies, no han de tributar-ne un ral a Hisenda. A banda d’altres consideracions, és evident que la patata calenta que es homes de'n Montoro han deixat sobre la taula del jutge és d'una perversitat considerable, ja que no és el mateix que Càritas faci servir els donatius per repartir aliments i el Partit Popular els destini a tapar forats d'intendència i a repartir sobres entre la plana major. Veurem què decidirà el senyor jutge, perquè jo ja m'ho espero tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada