RELLEGINT PLA

 

             De tant en tant, m’agrada rellegir els escrits d’en Josep Pla; va a temporades. Sovint aquestes temporades solen coincidir amb moments de pansiment, que em deixen tou l’ànim; no em féu ser més explícit ni precís, puix estic convençut que no sabria pas trobar les raons exactes que m’aboquen a aquesta deixadesa. Ho noto, entre d'altres sìmptomes alarmants, perquè sembla que hagi perdut l’interès per menjar, jo que més aviat sóc de vida, d’esmorzars de forquilla i de fer experiments al fogons combinant ingredients i sabors. Però el que sí puc assegurar-vos és que cada vegada que el meu habitual coratge i optimisme em fan l’ànec – almenys segur un parell de cops l’any, coincidint dies amunt dies avall amb el equinoccis d’hivern (els dies s’allarguen a partir del 21 de desembre) o d’estiu (els dies comencen a escurçar-se la nit de sant Joan) - trobo en els escrits d’en Pla l’assossec i la calma que la meva ànima necessita, en un moment donat, per recuperar el delit i el to d’esperit, més enllà de refiar-me, fent un subrim i ingenu acte de fe, que em facin efecte un grapat de píndoles vitamíniques. 

             Tanmateix, he de reconèixer que no sempre deixar-se seduir per la narrativa de l’escriptor de Llofriu és fàcil, sobretot comparat amb l'estil de la majoria dels que avui dia ens veiem en cor d’esborrallar papers en blanc, a la recerca de crear un conte, una novel·la, una narració o un reportatge periodístic, simplement espatarrants. No sé si tothom compartirà aquesta opinió, però en el meu cas puc assegurar que rellegir en Pla de tant en tant, serveix per fer una cura d’humilitat. Com que he aconseguit uns quants premis literaris - encara que hagi estat en concursos de tercera divisió - com molts d'altres m’he arribat a pensar que qui sap què; però, aquesta setmana, per exemple, capbussant-me en el llibre “Primera volada” del senyor Pla, he descobert una prosa d’una calidesa descriptiva i una meticulositat de vocabulari tan impressionants i autèntiques, que aquesta lectura m’ha reconciliat amb l’ofici d’escriure; en el sentit de buscar sempre la paraula justa, el verb i l’adjectiu exactes per descriure un paisatge, una conversa o un sentiment. De tant en tant, doncs, val la pena de rellegir els mestres per prendre consciencia de que ets un aprenent en l'ofici d'enfilar lletres, i no gaire avantatjat. I, també, per escandalitzar-me, per enèssima vegada sense que serveixi de res, de la decadència intel·lectual i moral d’una societat i un establishment quines patums acadèmiques van negar-li sistemàticament el pa i la sal a un escriptor com en Pla – al meu parer el millor prosista del repertori d’escriptors en llengua catalana – simplement per enveja i revenja disfressada d’ideologia política. Aquells "acadèmics" que van oposar-se a la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al senyor Pla haurien de ser condemnats a títol postum per la seva mesquinesa. Aixó no passarà; però, afortunament, la història a cada porc li reserva el seu sant Martí.