MASSA GOVERNANTS S’HAN BEGUT L’ENTENIMENT

 

            No només aquí, a casa nostra; a tot arreu del món dona la impressió que els dirigents que haurien de donar seguretat i confiança als ciutadans perquè visquessin lliures de sobresalts i congoixes, sembla que s’hagin posat d’acord perquè la gent no es tregui l’ai del cor. Em sembla que s’ha arribat tan lluny pel que fa al cretinisme d’una bona part de la classe dirigent, que n’hi ha per tirar el barret al foc. He escrit “cretinisme” expressament i amb totes les conseqüències, ja que no crec que titllant aquesta colla de pirats d’ineptes sigui suficient per descriure la seva toxicitat. Només cal que esporguem les noticies que apareixen als “papers” d’avui, per comprovar que es fa difícil de trobar mitja dotzena de governants amb quatre dits de seny enmig d’una colla de desguitarrats histèrics, paranoics o histriònics bruixots de tots colors, ideologies i religions.

Enmig de l’immens atzucac en que estem ficats -  guerres a tort i a dret, amenaces cada dos per tres d’una escalada nuclear apocalíptica, un caos climatològic descontrolat i la manca d’aliments bàsics que devastarà milions de persones, per a no allargar la llista de problemes – aquests dirigents tocats de l’ala, enlloc de dir prou amb convicció i propòsit ferm d’esmena, afegeixen més llenya al foc com ara els esquizofrènics dirigents de Rússia i Corea del Nord, mentre els capitalistes estraperlistes de tota la vida aprofiten aquesta disbauxa per enriquir-se a costa de la misèria dels pelacanyes de sempre. Sense anar tan lluny: què us sembla la pallassada de l’alcalde de Badalona desafiant al seu ximplet homònim de Vigo amb un arbre de Nadal monumental, mentre a les barriades del seu municipi creixen per manca de recursos econòimics bosses de delinqüència, incivisme radical i absentisme escolar? I el pitjor de tot plegat, és que tots aquests dirigents esperitats es mantenen al poder perquè els hi permet - a les urnes disfressades de democràcia surrealista o esvalotats fent-se els amos del carrer a còpia d'hòsties i terror – un “poble” acollonit, orfe d’autèntics líders que toquin de peus a terra, no somiïn truites ni facin volar coloms.