FALTA EMPATIA

 

            L’empàtic és un paio que pensa que la gent que l’envolta a casa, a la feina o la vida social és habitualment honesta i, per tant, sempre disposada a donar un cop de mà a qui té problemes, dubtes o maldecaps; pensant que si ell es trobés emmerdat en un trencacolls, la majoria d’aquestes persones amb qui es relaciona habitualment també l’ajudarien. L’empàtic és un paio collonut, perquè sempre està disposat a suposa’ls-hi als altres bones intencions i, partint d’aquesta base, a buscar en qualsevol de les parts en un conflicte més aviat les afinitats que no pas les diferències. Gràcies a aquest tarannà possibilista, un empàtic sempre es podrà guanyar la vida com a àrbitre o mediador. Els enfrontaments  entre països renyits, la mediació en comunitats de veïns que estan a matadegolla o rebaixar els conflictes de parella, són exemples de situacions en les que qui s’hi fiqui pel mig per posar-hi vaselina, caldrà que posi a prova primer la seva capacitat d’ésser empàtic. Si decidíssim fiar-nos els uns dels altres, és possible que trobéssim la formula màgica perquè cadascuna de les parts barallades en sortissin beneficiades. Però, si en cas contrari, atiem els sentiments de desconfiança voldrà dir que prioritzem els nostres interessos i simpaties, renunciant a escoltar qualsevol altra alternativa d’entesa. Llavors, si no hi ha confiança estem perduts.

            Tots coneixem  persones que no es refien ni es refiaran mai de ningú; en casos extrems ni de la seva pròpia ombra perquè es deixen portar per un impuls tòxic que va definir sarcàsticament l’escriptor William Faulkner: “es pot confiar amb les males persones, perquè no canviaran mai”. El filòsof Sartre, que tampoc es refiava de ningú i tenia una empatia que feia fàstic qui sap si per pura higiene sentimental, era més càustic i categòric: “l’infern són sempre els altres”. En tot cas, els desconfiats per principi neguen la “bona fe” o les “bones intencions” de les persones, menyspreen l’altruisme i l’empatia amb una insinuació rastrera i fastigosa: “si fan la farina blana, és que quelcom pensen treure’n!” En fi, combatre la desconfiança patològica que es tradueix en recel o sospita permanent, només es pot aconseguir amb gavadals d'empatia, una virtud que va massa escassa.