CADA VEGADA MÉS DIVIDITS i SORDS (i 2)

 

            I de l’UNIÓ EUROPEA, què en direm? Els principis del tractat de Roma es proposaven engegar una Europa de mercaders i aquests bons propòsits van reeixir mentre tot eren flors i violes i la prosperitat econòmica somreia; però, ai las!, quan la passada dècada tenia de fer-se palesa més que mai la fortalesa d’una Europa unida políticament i econòmica, ha resultat que cadascun dels estats membres es busca la vida pel seu compte. I que enlloc d’enfortir i acreditar el principi de la solidaritat mútua per trampejar les crisis econòmiques i socials, els farisaics interessos de la classe política han accentuat encara més les desavinences profundes entre el nord ric del territori i el sud més pobre. És la perenne dicotomia: les societats riques volen que les pobres no les emprenyin perquè, pel fet de poder permetre’s sopar dues vegades no estan obligades a fe’ls-hi de mainadera. És més vell que l’anar a peu que de que s’emboliquin les relacions entre les persones, la majoria de les vegades en tenen la culpa els diners. És la vella dita dels nostres avis nascuts a pagès: “Tant tens, tant vals!”

            Ja es va veure prou d’ençà de la crisi financera del 2008 i sobretot després de la pandèmia, per on anaven els trets: aquella vella Europa dels mercaders s’encamina cap a l’Europa dels pirates. Els britànics, que de pirateria en saben la tira, qui sap si degut a la seva experiència varen recórrer al subterfugi del Brexit per fugir com les rates, quan varen ensumar-se que el vaixell feia aigües. El diari “La República”, de la Itàlia filo-feixista de la Merloni, va escandalitzar amb una editorial premonitòria: “Europa Bruta”. Jo, que sóc un pallús romàntic encara espero i desitjo que, malgrat tot, ens en sortirem més o menys esgarrinxats; però, el que no es podrà es continuar sota els mateixos paraigües foradats. Reflexionem-hi seriosament perquè les persones fins ara menystingudes, maltractades, prostituïdes, estafades i subhastades al millor postor amb la indiferència – potser interessada – d’organismes com l’ONU o la UE cada cop més dividits i sords, ja ens toca dir la darrera paraula si volem esbandir-nos de sobre la trepa de vividors i farsants que ens porten a un atzucac simplement perquè fins ara no han sabut fer la seva feina.