No en gasten ni una unça d’ètica aquells polítics que amb mitges veritats volen encobrir tantes coses que van malament, fent veure que no hi tenen res a veure. No és pot considerar una mentida pietosa desentendre’s dels nyaps i bunyols comesos a l’empara de les folgades faldilles d’una burocràcia administrativa que volen fer servir per tapar tanta incompetencia, perquè la burocràcia és anónima i irresponsable. La llàstima és que l’abús de la falòrnia, en política acostuma a tenir gairebé sempre conseqüències greus en la vida dels ciutadans. La primera de les quals - precisament indesitjada pels polítics - agitar sentiments de rebuig envers els comportaments opacs o cretins dels que remenen les cireres. Qui sap si aquesta conseqüència no desitjada, sigui la raó per la qual els ciutadans – escarmentats, escandalitzats o amb la moral i la confiança estomacades – cometen el gran error d’assimilar les mentides o les mitges veritats consubstancials amb els professiionals de la política. Ara bé, el no va més en matèria de perversió farsant i trampista – i per tant de la falta d’ètica – esdevé quan els polítics pretenen aigualir o escaldufar les seves mentides o pallassades acusant els seus adversaris i rivals polítics d’ésser més falsos, caragirats i pallassos que ells mateixos. I vosaltres, més!
¿No us sona aquesta excusa de mal pagador que veiem i escoltem centenars de vegades, inclús en seu parlamentaria? Sense anar més lluny, avui mateix al Congreso vàrem assistir a les representacions esperpéntiques de la dreta - extrema o moderada tant li fa - perquè totes dues versions fan el ximplet igual. A la meva manera de veure, francament, potser els hi convé als que viuen amorrats a la menjadora política rellegir allò que en Plató o en Sòcrates es cansaven d’engargamellar als seus deixebles: “el que importa quan et dediquis a la política és que valoris allò que les persones tenen en comú i les uneix, en comptes de buscar amb lupa allò que les divideix i fa renyir”. Si aquest principi tan elemental d’ètica el practiqués la nostra classe política potser ens estalviaríem, un dia sí i l’altre també, l’espectacle escandalós i fastigós d’uns polítics enrocats en defensar els seus miserables i miops interessos de partit, enlloc de trencar-se les banyes per aconseguir tirar endavant allò que preocupa i neguiteja les persones que governen. Però com que això no ho aconseguirem pas, com deia el meu avi, els polítics mentiders, barruts i escalfabraguetes del personal que encara se’ls escolta amb la boca oberta, tots plegats ja tenen ordres d’anar a fer punyetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada