OPERACIÓ SEDUCCIÓ EN MARXA: EL PP VOL QUE ESPANYA SE N’EMPORTI A L’HORT A CATALUNYA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 25 d’octubre 2016)

● OPERACIÓ SEDUCCIÓ EN MARXA: EL PP VOL QUE ESPANYA SE N’EMPORTI A L’HORT A CATALUNYA.- L’incombustible Garcia-Albiol en la seva introducció d'ahir, al fòrum Europa de Madrid, de la conferència que va llegir-hi en Rajoy, li va demanar al cap de govern espanyol que per a resoldre el “problema català” calia que Espanya tirés els trastos a Catalunya, fins que caigués als seus braços seduïda per l'encant irresistible de la pàtria. Sembla estrany que un polític tan llest i experimentat com el badaloní se li acudeixin ximpleries com aquesta, però es veu que aquest home confirma una vella teoria que se sent a pagès: en els pots petits hi ha la bona confitura, i quan més alts més tal•losos. S’ha de tenir molta llana al clatell per abonar la bestiesa que, enfarfegant totes les places i cantonades catalanes amb reclams espanyols, Espanya aconseguirà l’empatia dels ciutadans d'aquí... Llevat que efectivament aquest home s’hagi venut l'enteniment o pres alguna potinga que li hagi girat el cervell i pensa, de veritat, presentar-nos una nova cara d’Espanya col•lega, amable, respectuosa, humil i penedida de tantes putades com ens ha fet durant tants anys que ja n’hem perdut el compte. Però em costa d’imaginar que el seu concepte de festeig passi per penyores d'amor tan efectives com llicenciar la delegada del govern i els seus mètodes persecutoris de qualsevol gest, paraula i protesta dels sobiranistes. O que la plana major del govern central vingui a la Generalitat, en prova de bona voluntat no fent-los viatjar a Madrid, per dialogar sobre la manera de retirar tants de pals a les rodes, sense cap ni centener, que ens han posat. O que els edificis públics dependents de l’Estat comparteixin al balcó o a la façana principal la bandera nacional amb la senyera, complint una obligació que fins ara s’han passat per l’arc del triomf del menyspreu.

A la meva manera de veure, doncs, en Garcia-Albiol no sé a què es referia quan li deia a en Rajoy que per refredar la patata calenta catalana calia més presència espanyola a Catalunya, perquè si no és per baixar del burro i deixar d’emprenyar per emprenyar en qüestions tan sensibles com la cultura, la llengua o l’economia, no sé pas en què pensava per fer-se estimar. Si Espanya acceptés que ens han amagat l’ou durant anys i panys amb les balances fiscals; si s'executessin totes les inversions compromeses els darrers anys en els pressupostos generals i que han incomplert sistemàticament com si fos una burla; si prometés pactar les infraestructures que volen els catalans i no les que vol Madrid, potser ens la prendríem en serio. Però en dubto molt que el que portava de cap en Garcia-Albiol anés per aquest camí enraonat. Més aviat penso que aquest desembarcament d’Espanya a Catalunya, ell el veia per esclafar una mica més les rebequeries dels catalans i per collar, espiar i amenaçar d’inhabilitació a càrrecs electes legítimament. Penso que el president del PP català feria bé d’explicar el sentit del seu prec o consell a en Rajoy, perquè a aquestes altures de la pel•lícula i estant com n’està de calent l'ambient val més no jugar amb foc, ni que sigui en broma. Si Espanya ve a Catalunya com amiga sempre serà ben rebuda, però si se li veu la de sota i només pretén ensibornar-nos amb fum ho té fotut, perquè després de tants desenganys hi ha massa gent que no hi veu més sortida que fer les maletes i engegar a la merda els xarlatans. Si en Garcia-Albiol fos capaç de convèncer el PP que s’avingués a donar llum verda a un referèndum pactat per exercir el dret a decidir, amb aquest detall sí que Espanya seria vista d’una altra manera des de Catalunya. I qui sap si fins i tot portaria a l’hort més catalans dels que es pensa.