L’ESTRIPADA A CAN SOCIALISTA HA REVISCOLAT EL GREMI DEL DIDAL I L’AGULLA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 3 d’octubre de 2016)

● L’ESTRIPADA A CAN SOCIALISTA HA REVISCOLAT EL GREMI DEL DIDAL I L’AGULLA.- Per com s’havien fet sentir les modistes temps enrere a casa nostra, no es mereixen que amb la moda de la confecció importada de qui sap on, ningú les necessiti per res més que per fer quatre retocs de poca importància. Per encàrrecs més delicats, costa de trobar-ne perquè les poques que queden en actiu van molt buscades. Per aquesta raó, en veure aquest cap de setmana el gran estrip a la carpa del circ socialista, i que tothom deia que el futur del negoci no passa per començar de nou sinó que s'ha de fer una bona sargida dels descosits, les supervivents del gremi del didal i l’agulla van reviscolar davant la perspectiva de treure el ventre de penes una temporada, ja que per apedaçar l’estripada caldran moltes mans i uns quants mesos de feina. Però vet-aquí que a les sargidores els hi ha sortit competència deslleial, ja que de totes bandes de la confraria socialista s'ofereixen voluntaris, com si fossin una mena d'esquirols, per enfilar les agulles i cosir-se ells mateixos l’embalum de la carpa esparracada, fins que sembli nova de trinca. La primera que va assegurar que per rellançar la marca PSOE calia recosir les costures de la carpa de dalt a baix i posar-hi alguna cremallera, perquè en cas de flatulències puntuals n’hi hagi prou amb descordar-les una mica per respirar i deixar entrar aire fresc, va ser la califa andalusa Susana Diaz. Al cap de cinc minuts, cada socialista a qui els periodistes apropaven una carxofa temptadora arran del nas es despenjava amb la mateixa cantarella: cosir, cosir i cosir. Fins i tot els partidaris d’en Pedro Sánchez s’hi varen afegir a propagar la consigna – l’Iceta com sempre el primer de tots, per a no quedar fora del cartipàs del proper repertori -, i el mot “cosir” en acabar la xarlotada del Comitè Federal va fer forrolla.

 A la meva manera de veure, però, ni les millors sargidores a vegades poden dissimular esquinçades i estrips que no són accidentals, sinó producte d’una batalla campal. Per tant, em temo que tampoc se’n sortiran uns simples aficionats, per molt empenyo que hi posin perquè sembli que a la carpa no li va passar res i que l'espectacle pot continuar. Perquè sí que va passar i per moltes embastes que s’hi facin als descosits, ja mai més res tornarà a ésser igual. Les paraules gruixudes que es van intercanviar a plena llum i amb taquígrafs per totes bandes no s’obliden amb una simple esbandida amb aigua de colònia. Us penseu que arreplegaren gaire públic en un míting electoral, tots barrejats a l'escenari com si no haguessin trencat mai un plat? Quin paper haurien de tenir-hi en Felipe, l’Almunia, en Rubalcaba o en Zapatero en aquest sainet? I el fuster - és a dir el Guerra del ribot -, que en tot aquest merder s’ha quedat més mut que els morts del cementiri, quan dirà el seu estirabot? Jo no sé si la califa andalusa té experiència de sargidora, però em temo que per les traces no pas gaire, per no dir gens, Llavors, com pensen fer-s’ho amb tan descosit? Em sembla que ni el sublim showman Miquel Iceta podrà aixecar-los la moral amb un dels seus histèrics i esperpèntics rampells histriònics.