LA DIPLOMACIA ESPANYOLA ENSENYA L’ORELLA I ALGUNA COSA MÉS A BÈLGICA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 20 d’octubre/2016)

● LA DIPLOMACIA ESPANYOLA ENSENYA L’ORELLA I ALGUNA COSA MÉS A BÈLGICA.- No sé si al presumptuós ministre d’afers exteriors Garcia Margallo li ha agradat gaire que una seva empleada a l’ambaixada d’Espanya a Bèlgica, hagi fet el préssec, ficat la pota, ensenyat l’orella, o com li vulgueu dir de fer el ridícul. Però no un ridícul qualsevol, sinó un d’aquests que faria caure la cara de vergonya a qualsevol que no la tingués de ciment armat. Si jo fos el ministre de la cosa, no gosaria pas sortir al carrer una colla de dies, per no haver de donar explicacions. És molt fort que t’hagis de sentir: “quina llei de diplomàcia els hi ensenyen a vostès a Espanya?” I és que els del PP estan tan encegats per aixafar la guitarra al govern català, cada vegada que intenta explicar fora d’aquí les raons per les quals Catalunya no té més remei que divorciar-se d’Espanya, que no reparen en tracamanyes per posar pals a les rodes. Però ho fan tan barroerament o amb arguments tan arnats com estrambòtics que, enlloc de que se’ls prenguin seriosament, només aconsegueixen cops de compromís a l’esquena tot tapant-se el nas, en el millor dels casos, o directament una coça al cul com dimarts passat per part dels belgues.

A la meva manera de veure, el paperot d’una consellera de l'ambaixada espanyola a Bèlgica, intentant boicotejar a la Universitat de Lovaina un debat sobre el procés català amb experts en nacionalismes, com el prestigiós Michael Keating, professor de Ciències Polítiques a la Universitat d'Aberdeen, o Bruno Coppieters, cap del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Lliure de Brussel•les. Aquesta mossa temerària, usurpant a més a més la personalitat d’una estudiant, va fer un paper d'estrassa, sobretot quan després d'uns minuts de criticar l'acte, va admetre que era “diplomàtica espanyola” i va acusar el representant permanent de la Generalitat davant de la UE, Amadeu Altafaj, de mentir i donar xifres errònies sobre el suport a la independència i a favor de l'organització d'un referèndum. Va ser en aquest moment que Vincent Laborderie, moderador del debat, va decidir retirar-li la paraula. Però aquesta becària impertinent no es va pas arronsar, assegurar parlar en nom “de tots els ciutadans catalans que no volen la independència”. Va ser llavors quan se li va engaltar: “no sé com fan diplomàcia a Espanya, però aquesta no és una manera gaire diplomàtica de fer les coses”. A pagès deuen traduir-ho per: “una bona lliçó de “modos!”. Llàstima que no servirà de res aquesta arrissada, ja que els diplomàtics espanyols tenen ordres de no baixar del burro i de fer empassar als polítics europeus i, sobretot, als dels països amb els quals s’assenten al Consell de Seguretat de l’ONU, que tancar-se en banda enlloc de parlar és la manera democràtica de resoldre conflictes polítics. I espereu-vos! Cap país democràtic li estarà a Espanya si s’atreveix a forçar la inhabilitació de polítics electes, acusant-los de prevaricar per fer política i per consultar mitjançant les urnes la voluntat dels ciutadans.