AMB HALOWEEN A LA VISTA, POLÈMICA ANUAL AL CANTO

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 4 d’octubre de 2016)

● AMB HALOWEEN A LA VISTA, POLÈMICA ANUAL AL CANTO.- Torna Haloween i, com cada any, es reproduiran les polèmiques entre els defensors de les carbasses, les calaveres, els vestits de bruixot i la sang i fetge a dojo, i els que pensen que es tracta d’una festa pagana que s’inspira en l’espiritisme i en una concepció macabra de la mort, que no té res a veure amb la nostra cultura europea. A mes a més, algun sector cada vegada més nombrós de representants de l’integrisme catòlic, s’enfilaran de nou per les parets renegant per la generosa divulgació a través de tots els mitjans, en profit del consumisme a tota costa, d’unes costums que, en la seva carcamàlica opinió no aporten res de bo a la societat. Però tenen raó, els que hi estan en contra, només en una cosa: en els orígens pagans de tota aquesta moguda que ja es comença a notar als aparadors de les botigues atentes a la moda i als modismes festius. En temps molt reculats, els nostres avantpassats celtes amb la festa anomenada del Samhain acomiadaven la llum, la flaire i la calor de l’estiu amb sentiment i tristesa, resignats a una tardor que despullava de fulles els arbres i portava el fred i la foscor. Hom creia que la nit del primer de novembre, els morts dels cementiris sortien de les tombes, fosses o caixes per donar un tomb pel món dels vius, als quals sense pretendre-ho feien por i més aviat provocaven el seu rebuig. Per aquesta raó els celtes i altres cultures es disfressaven perquè els morts no els reconeguessin i se'ls emportessin, penjaven naps en forma de calavera per allunyar els difunts ressuscitats per vint-i-quatre hores .

A la meva manera de veure, en canvi, potser no en tenen tanta, de raó, els que menyspreen i bescanten el haloween només argumentant que es tracta d’una tradició importada de Nord-Amèrica, que arracona les tradicions autòctones de les castanyes i els panellets. Però en ple segle IX, molt abans que se’n sentis a parlar dels ianquis i de les seves fantasies eixelebrades, l’església catòlica dedicà el primer de novembre a dia de Tots Sants, per cristianitzar els ritus pagans. Precisament halloween significa vigília de tots els sants (all hallows eve), per tant qui sap si no hauríem de replantejar-nos algunes qüestions al respecte. Tampoc en tenim, de raó, els catalanets quan titllem tota aquesta gresca de calaveres i carbasses de tradició forastera, ja que sense anar més lluny la gent de la Cerdanya, i potser d'altres indrets també, feia rituals semblants als propis del halloween més castís. Una àvia de Bellver, per exemple, recordava l’any passat en una carta al director d’un diari nacional, que “de petita al seu poble posaven dues carbasses amb una espelma a dintre, a la porta del cementiri per tal de conjurar els mals esperits i protegir la mainada de la xerinola orgiàstica dels difunts, per si de cas”. Tanmateix, es té constància que a tombar del segle XIX, a moltes cases de pagès els nens feien forats a les carbasses imitant carotes, i les penjaven a les finestres i façanes com a protecció contra les entremaliadures dels morts burletes. Venja’m si el halloween dels pebrots acabarà tenint arrels catalanes! Els que en viuen de la moguda, tant se val, aquesta possibilitat no els farà fred ni calor: al cap i a la fi ells faran agost en ple novembre d’una manera o d’una altra, ja sigui envoltats de carbasses, moniatos, castanyes i algun panellet, si el preu no pica.