LA PARAULA JUSTA PER FER-NOS ENTENDRE COM PENSEM, SENSE FERIR NINGÚ.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 11 d’octubre de 2016)

● LA PARAULA JUSTA PER FER-NOS ENTENDRE COM PENSEM, SENSE FERIR NINGÚ.- Potser ningú millor que un escriptor per comprendre com n’és de difícil d’expressar-se sense aixecar queixes. Per molt que algú s’ho mereixi, rebutjo utilitzar la paraula per tocar-li el voraviu, trepitjar-li cap ull de poll, avergonyir-lo amb sarcasmes o venjar-me’n. He pujat en la creença que és pecat fer servir la paraula com a arma, malgrat a l’hora de la veritat no sé com evitar fer mal amb una paraula cantelluda que se m'hagi escapat de més. Sense paraules, les persones no podríem expressar el què pensem ni les nostres emocions i, per tant, són imprescindibles per conviure; però, ¿quantes vegades al cap de dia no ens penedim i ens maleïm per haver parlat més del compte, per no haver comptat fins a cent abans d’obrir la boca o, simplement, per no haver llegit dues vegades un escrit abans de publicar-lo? De ben segur, moltes més de les que voldríem. A mi, personalment, m’agrada més escriure que parlar, per la senzilla raó que escrivint sembla que pots escollir millor les paraules. Però, llamp me mau!, també t’hi enganxes els dits, sovint amb qui més greu et sap, i amb l’agreujant que si no hi ha una gravadora o un vídeo pel mig, les paraules se les emporta el vent mentre que d’un escrit sempre en queda rastre per comprometre’t una eternitat.

A la meva manera de veure, doncs, si s’és d’aquella mena de persones que no estan a gust fins que no han tret tot allò que porten al pap, encara que hi posin els cinc sentits sempre hi haurà algú que el que ha sentit o llegit el traurà de polleguera, sigui perquè té la pell molt prima, perquè és frare i pren candela o, simplement, perquè no ha entès ni papa del què hom volia dir. Arribat aquest cas, si qui ho ha dit o escrit és una persona com cal no té cap altra remei que, abans de ficar-se al llit, aclarir tots els malentesos causats per culpa de paraules mal enfilades o mal interpretades. I és que no n’hi ha prou amb procurar escollir les paraules perquè no facin mal, ja que la percepció de la maldat és molt subjectiva i aquella opinió, crítica o rèplica que hom pensa tan ben trobada, al receptor li pot fer el mateix efecte que un cop de roc a la panxa, un escarni a la cara o un menyspreu a l'amor propi. Per aquesta raó són tan importants els rescats de malentesos. Estic convençut que si tothom s’hi escarrassés amb una mica de generositat, malentesos que encenen tants de focs gratuïts s’aclaririen sense més conseqüències. Us confesso que jo hi pateixo quan, per no haver-me sabut explicar prou bé, desoriento el lector o li faig agafar un emprenyament de ca l’ampla. Ningú és perfecte i encerta la paraula precisa o el raonament més entenedor a la primera ni, sovint, després de donar-hi dues voltes; però l’únic que vertaderament importa per a no espatllar la convivència, el bon rotllo o la mateixa amistat és que a hom no li caiguin els anells per aclarir malentesos. Això sí, mai renunciant a parlar o escriure amb tota sinceritat allò que hom pensa. Però amb “finezza”, tan per tant.