PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 24 de Maig de 2016)
●UNA MANIOBRA MÉS QUE INTEL.LIGENT
MÚRRIA, DE LA GENERALITAT.- La diferència entre carregar-s’ho tot d’una
revolada o sortejar els obstacles amb elegància i guant de seda, es fa palesa
amb l'estratègia dissenyada des de la Generalitat per passar-se pel forro les
impertinències del TC, abonant incondicionalment totes les marranades que se li
acudeixen a la quadrilla d’en Rajoy per entrebancar la legitima sobirania del
Parlament de Catalunya. Els tossuts rabassaires de temps reculats haguessin
abonat aquesta drecera, ja que tenien clara una cosa: a qui no vol caldo se
li’n posen dues tasses fins que s’hi acostumi i ja no li faci basques el brou.
La qüestió quan estàs sotmès a molta pressió és no arronsar-te, sobre tot si
qui et vol manegar ho fa arbitràriament, pessigada a pessigada; però no cal
fer-ho en pla busca-raons ni fent-se el fatxenda, sinó responent a les
provocacions amb intel•ligència, fair play o, com dirien els sorneguers
polítics italians de la vella escola, amb “finezza”, que no és el mateix que
amb vaselina. La finezza vol dir saber-la llarga o ser més viu que una
centella, sorprenent l’adversari no amb un cop baix sinó sortint-li de
trascantó amb un cop d’efecte. Actuar amb finezza, en aquest cas de la
suspensió de les normatives sobre prevenció de la pobresa i per aturar els
desnonaments, es respondre-li cordialment: “no patiu, que no desobeirem pas. No
per falta de ganes, sinó per no donar-vos el gust d’imputar-nos penalment.
Reférem la llei per millorar-la, amb totes les experiències que hem après”.
A la meva manera de veure, doncs,
barretada de reconeixement a qui hagi tingut la brillant idea de murriejar. És
així com sempre s’hauria de saber moure David, quan del que es tracta és de
marejar i tombar el gegant Goliat. A bufetades no es guanyarà mai Goliat, només
se’l farà asseure a negociar si David és més llest que el gegant i no li
tremolen els peus quan li vagi desgastant la moral a base de carregar-se de
raó. Per doblegar la resistència d’un adversari més poderós s’han de tenir els
peus ben assolats a terra, com passa amb els castells que si no hi ha una bona
pinya l’anxaneta no va l'aleta.. La iniciativa del president Puigdemont ha
encertat el bon camí, i si voleu que us confessi una malesa, amb la CUP
arrufant el nas davant d’aquest gir tan intel•ligent, encara m’ho sembla més,
de ben trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada