HE TINGUT UN GRAN SOMNI, PERÒ EN DESPERTAR HE CAIGUT DEL LLIT

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 25 de Maig de 2016)

● HE TINGUT UN GRAN SOMNI, PERÒ EN DESPERTAR HE CAIGUT DEL LLIT.- He somniat amb un país que no tenia ni soldats, ni policies, ni municipals i, no obstant això, els ciutadans vivien en pau i tranquil•litat, sense que hi hagués desordres ni aldarulls, on tothom semblava estar programat des de les beceroles per obeir les ordenances sense discutir-les, on tothom deixava les portes i finestres de casa obertes de bat a bat sense cap por dels lladres, on no hi havia presons perquè tothom complia les seves obligacions cíviques amb naturalitat, on feia anys i panys que ningú matava a ningú... M’hi he passejat pels carrers i places d'aquest país amb la respiració continguda, perquè tot allò que veia i que m’explicaven em venia tant de nou que, francament, al•lucinava. Però m’hi trobava bé i no me n'hagués volgut entornar mai... Llàstima que el somni s’ha esvaït de cop, en caure del llit, potser perquè em bellugava massa o vés a saber; el cas és que la trompada, mai millor dit, m’ha fet tocar de peus a terra. Del somni de color de rosa he passat a la realitat d’unes dures imatges d’enfrontaments entre mossos d’esquadra i manifestants, que apareixien en la pantalla del televisor que vaig deixar obert anit, en adormir-me perquè els ulls se m'aclucaven.

Què més voldria jo, sinó que el somni fos realitat! Però a la meva manera de veure, cap democràcia pot sobreviure sense un bon sistema de prevenció de la seguretat pública, inclosa la reacció repressiva immediata en cas d’atacs violents en contra del sistema. Per aquesta raó, m’esgarrifo quan algun partit polític, sobretot si és parlamentari, reacciona tèbiament per condemnar avalots o, encara pitjor, si s’empesca justificacions difícils de compartir, per treure ferro a les conseqüències que aquestes accions de protesta tenen per a tercers. A qui li han calat foc al cotxe o li han destrossat l’aparador, no els hi valen excuses ideològiques buscant tres peus al gat: per a les víctimes de la violència urbana, els que els han perjudicat són uns simples vàndals, per als quals reclamen tot el pes de la justícia, càstigs exemplars, i no pas mitges tintes. Una democràcia té els dies comptats, si pretén calmar els ànims exaltats repartint flors, recitant poemes o cantant cançons d'amor. Mentre hi hagi gent antisistema, que s’infiltra en tota mena de manifestacions legítimes i pacífiques només per fer mal, mentre hi hagi qui els deixa fer, per allò de que si hi ha mala maror, peix en abundor, la nostra democràcia té mala peça al teler. Seria ideal un país com el que he somniat, però no ens hi podem adormir somniant truites, perquè quan caiguem del llit podem prendre mal.