QUE UN TREBALLADOR S’AVORREIXI POT COSTAR UN ULL DE LA CARA A L'EMPRESA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 10 de Maig de 2016)

● QUE UN TREBALLADOR S’AVORREIXI POT COSTAR UN ULL DE LA CARA A L'EMPRESA.- En Fréderic es dedicava professionalment a la fabricació de perfums, i després de vuit anys de pagar-li religiosament el jornal cada final de mes, malgrat l’os que tenia a l’esquena cada dia se li feia més gros, els seus caps varen atipar-se d’aguantar-li que fes campana cada dos per tres, justificades sovint amb disculpes que feien pudor d’una hora lluny, i un bon dia li varen posar la carta d’acomiadament sota el nas i li ensenyaren la porta educadament, aguantant-se les ganes d’ajudar-lo a traspassar-la amb una puntada de peu. Aleshores – segons com ho relata el diari “Le Parisien” – el ciutadà Frèderic ha sorprès la Magistratura de Treball del país veí amb una demanda inèdita, per a no allargar-nos amb adjectius més contundents per qualificar una conducta que, francament, se situa entre l’estrambòtic i l’esperpèntic. En efecte, aquest ciutadà s’excusa amb el cap directe del seu poc rendiment a la feina, volent fer creure al jutge que si enlloc de pencar es dedicava a pentinar gats era per no avorrir-se, ja que el seu cap no li donava feines prou entretingudes, sinó d’allò més rutinàries que no el motivaven, raó per la qual segons el seu raonament treballava tan poc perquè el seu cos va envair-lo un “síndrome d’avorriment” que l’impedia arribar a la producció normal, quedant-se molt per sota del rendiment mínim exigible.

A la meva manera de veure, qui aconsella en Frèderic em penso que la sap ben llarga i que per imaginació no queda - a aquest síndrome de l’avorriment ja l’ha batejat i tot: “bore-out” -, i li ha plantificat sota el nas del director de l’empresa de perfumeria una demanda de 360.000 euros per compensar-li el seu “patiment” en haver-lo relegat el seu cap a tasques de logística (neteja), que no tenien res a veure amb el seu lloc original, del qual va ser traslladat perquè se la decantava. En Fréderic o el seu conseller legal qualifiquen el canvi de feina com una “caiguda a l’infern”, al•legant que no només va tenir greus problemes de salut – epilèpsia, ulceres, trastorns del son i depressió severa -, sinó que va arribar a pensar en suïcidar-se. L’empresa ha contestat a la demanda titllant d’inconsistents les acusacions i de falta de proves. En Fréderic, aquest passat cap de setmana es va deixar la veu esgargamellant-se pels bulevards de París, cridant contra la reforma laboral. Suposo que enmig de la manifestació no s’hi va pas avorrir. Diuen que els patrons francesos no les tenen totes, perquè si la reclamació d’en Frèderic prospera, sortiran avorrits de sota les pedres. I com que tots els virus s'encomanen vés que no triguem a veure algun infectat autòcton.