NO ES TAN FÀCIL APLICAR-SE RETALLADES, QUE RECEPTAR-LES ALS DEMÈS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 11 de Maig de 2016)

● NO ES TAN FÀCIL APLICAR-SE RETALLADES, QUE RECEPTAR-LES ALS DEMÈS.- La classe política ha ensenyat les seves vergonyes per enèsima vegada a tot el país sense enrojolar-se, culpant-se mútuament de no haver sabut arribar a un acord sobre la manera de rebaixar el cost electoral. És normal que ses senyories no hi donin cap importància perquè els diners amb que compten per representar la segona versió de la mateixa comèdia – uns 180 milions d’euros entre pitos i flautes -, no surten de la seva butxaca sinó de la dels ciutadans que paguem impostos per força, els quals a part de pagar la xerinola haurem de fastiguejar-se durant quinze dies escoltant a totes hores promeses que no pensen complir perquè, inclús farts de vi, saben que no tenen recursos suficients ni per començar-les a embastar. Als ciutadans que no tenim cap escapatòria per escaquejar-nos de les nostres obligacions fiscals obrint comptes a Panamà o a les quimbambes, ningú ens preguntarà si estem o no d’acord amb que ens apugin l’Iva o ens retallin pensions i ajudes socials.

Però no us ho perdeu: els mateixos polítics que no volen estalviar ni un euro en despesa electoral, són els mateixos sòmines que quan governin ens retallaran tot el que convingui i més, perquè les glorioses estructures de l’Estat – la meravella del segle! – no grinyolin, i les vaques sagrades amorrades a la menjadora pública no passin gana. Si enlloc de perdre el temps quatre o cinc dies enmig d’un diàleg de sords, una comissió ciutadana de jubilats, per exemple, haguéssim rebut l’encàrrec de dissenyar una campanya electoral austera, de ben segur que en mitja hora hauríem enllestit i la festa ens hauria sortit a tots a meitat de preu, en el pitjor dels casos. De veritat creieu que cap d'aquests polítics, que són incapaços de posar-se d’acord per estalviar amb una mica de senderi, ens resoldran els problemes d’endeutament que ens tenen garratibats? Com es menja que qui té les mans foradades sigui qui hagi de sanejar la nostra economia? Que no s’adonen que quasi la totalitat de mailings electorals que ens costen un ronyó, van directament de la bústia al racó? Que no palpen a l’ambient que el personal n’està fart de campanyes electorals? És ben cert que cada poble té els governants que es mereix, per desgràcia. La pregunta del milió, però, seria com després de totes les potineries que ens fan – tots plegats, del primer fins a l’últim –  a algú li queda estómac per votar uns ineptes comprovats, i els partits més plens de llànties segueixen encapçalant les enquestes? Tanta llana al clatell portem els ciutadans d’aquest país? Francament, deixeu-me baixar d’aquest autobús perquè amb aquesta patuleia de conductors no arribarem enlloc.