PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 6 de Maig de 2016)
● REFLEXIÓ, MALGRAT TOT POSITIVA, EN
TORNANT D’UN VIATGE ACCIDENTAT A LA CERDANYA.- M’acomiadava de vosaltres
dimecres passat anunciant-vos que fins divendres, a darrera hora de la
vesprada, no penjaria la següent reflexió perquè a la Cerdanya faltava gent, i
amb els companys de la Coordinadora de Jubilats de Manresa anaven a passar un
parell de dies d’esbarjo a l’hotel SOLINEU de la Molina, regentat des de fa
seixanta anys per la família manresana Vilaseca-Ferrerons. Però vet-aquí que la
il•lusió de passar-nos-ho bé es va fer aiguapoll degut a que la meva dona,
caminant per les voreres una mica punyeteres si bades, de l’avinguda Meritxell
d’Andorra, es va fer una revinclada al turmell, que li va fer veure les
estrelles de moment, i una mica més tard ja tenia el peu inflat de mala manera.
Total, que vàrem decidir d'anar a urgències al flamant Hospital Interfloterer de
la Cerdanya, a Puigcerdà: va entrar-hi ranquejant i va sortir-ne reconfortada,
però amb la cama enguixada fins a genoll i dues crosses per torna. Explicat
així, suposo que podeu pensar que n’hi hauria per tirar el barret al foc; però
coherent amb el sentit de moltes de les reflexions que he penjat durant els
quasi sis anys d’existència del bloc, he d’assegurar que davant de contratemps
com aquests surt més a comirpte sempre veure l’ampolla mig plena que no pas mig
buida, sobretot pensant que per molts maldecaps que suposi estar amb la pota immobilitzada
una quinzena, n’hi ha que han de bregar amb problemes més severs.
En el present cas, l’experiència ha
resultat positiva per tres fets complementaris. El primer, el tracte sanitari
que reben la gent que ha d’anar a raure a l’Hospital Nou de Puigcerdà, francament
és per treure’s el barret, considerant les retallades pressupostàries a la que
està sotmesa la sanitat pública, malgrat les minimitzin els polítics que governen
o les exagerin els que estan a l’oposició. Hi són i es noten en infinitat de
detalls, inclús en un establiment tan llustrós com el de que us parlo. Però els
professionals valen un deu i encara que el rau-rau de la insatisfacció vagi per
dintre, procuren no traspuar-la al pacient que no en té cap culpa. Tanmateix, la
direcció de l’hotel de la Molina on paràvem, com en molts altres dels establiments
turístics d'aquest país que des de fa generacions els regenten, sense semblar
que fan res de l’altre dijous, saben avançar-se discretament a totes les necessitats
dels seus hostes, sobre tot en moments delicats. Gràcies a professionals de vocació
com ells, l’oferta turística de Catalunya excel•leix en qualitat. I, finalment,
en situacions de fiasco com el que us estic explicant, és quan el recolzament
dels amics adquireix l’autèntica dimensió de l’amistat i acredita allò que se
sol dir: la família te la trobes, però els amics te’ls tries i sovint et donen
més del que reben.
Per totes aquestes raons, he de
confessar que malgrat el trasbals personal que suposarà aquest accident en la
nostra organització domèstica, la quinzena que una part de l’equip que formem
la meva dona i jo des de fa quasi mig segle anirà ranca, ja me’n faig el càrrec
que em tocarà assumir temporalment una part de les responsabilitats de l’altra
part contractual de la nostra societat matrimonial, com així ha de ser. Un
equip matrimonial ben entès és això, i no cal donar-hi més voltes. Per tant,
l’ampolla la veig mig plena i no penso pas fer-me el ploramiques. El que no us
asseguro és que em sobri temps per conrear el blog, amb la mateixa assiduïtat
que fins ara. Jo procuraré mantenir el ritme com fins ara, però si algun dia no
no ho aconsegueixo, espero que em dispensareu que faci campana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada