dissabte, 7 de maig del 2016

REFLEXIÓ, MALGRAT TOT POSITIVA, EN TORNANT D’UN VIATGE ACCIDENTAT A LA CERDANYA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 6 de Maig de 2016)

● REFLEXIÓ, MALGRAT TOT POSITIVA, EN TORNANT D’UN VIATGE ACCIDENTAT A LA CERDANYA.- M’acomiadava de vosaltres dimecres passat anunciant-vos que fins divendres, a darrera hora de la vesprada, no penjaria la següent reflexió perquè a la Cerdanya faltava gent, i amb els companys de la Coordinadora de Jubilats de Manresa anaven a passar un parell de dies d’esbarjo a l’hotel SOLINEU de la Molina, regentat des de fa seixanta anys per la família manresana Vilaseca-Ferrerons. Però vet-aquí que la il•lusió de passar-nos-ho bé es va fer aiguapoll degut a que la meva dona, caminant per les voreres una mica punyeteres si bades, de l’avinguda Meritxell d’Andorra, es va fer una revinclada al turmell, que li va fer veure les estrelles de moment, i una mica més tard ja tenia el peu inflat de mala manera. Total, que vàrem decidir d'anar a urgències al flamant Hospital Interfloterer de la Cerdanya, a Puigcerdà: va entrar-hi ranquejant i va sortir-ne reconfortada, però amb la cama enguixada fins a genoll i dues crosses per torna. Explicat així, suposo que podeu pensar que n’hi hauria per tirar el barret al foc; però coherent amb el sentit de moltes de les reflexions que he penjat durant els quasi sis anys d’existència del bloc, he d’assegurar que davant de contratemps com aquests surt més a comirpte sempre veure l’ampolla mig plena que no pas mig buida, sobretot pensant que per molts maldecaps que suposi estar amb la pota immobilitzada una quinzena, n’hi ha que han de bregar amb problemes més severs.

En el present cas, l’experiència ha resultat positiva per tres fets complementaris. El primer, el tracte sanitari que reben la gent que ha d’anar a raure a l’Hospital Nou de Puigcerdà, francament és per treure’s el barret, considerant les retallades pressupostàries a la que està sotmesa la sanitat pública, malgrat les minimitzin els polítics que governen o les exagerin els que estan a l’oposició. Hi són i es noten en infinitat de detalls, inclús en un establiment tan llustrós com el de que us parlo. Però els professionals valen un deu i encara que el rau-rau de la insatisfacció vagi per dintre, procuren no traspuar-la al pacient que no en té cap culpa. Tanmateix, la direcció de l’hotel de la Molina on paràvem, com en molts altres dels establiments turístics d'aquest país que des de fa generacions els regenten, sense semblar que fan res de l’altre dijous, saben avançar-se discretament a totes les necessitats dels seus hostes, sobre tot en moments delicats. Gràcies a professionals de vocació com ells, l’oferta turística de Catalunya excel•leix en qualitat. I, finalment, en situacions de fiasco com el que us estic explicant, és quan el recolzament dels amics adquireix l’autèntica dimensió de l’amistat i acredita allò que se sol dir: la família te la trobes, però els amics te’ls tries i sovint et donen més del que reben.  


Per totes aquestes raons, he de confessar que malgrat el trasbals personal que suposarà aquest accident en la nostra organització domèstica, la quinzena que una part de l’equip que formem la meva dona i jo des de fa quasi mig segle anirà ranca, ja me’n faig el càrrec que em tocarà assumir temporalment una part de les responsabilitats de l’altra part contractual de la nostra societat matrimonial, com així ha de ser. Un equip matrimonial ben entès és això, i no cal donar-hi més voltes. Per tant, l’ampolla la veig mig plena i no penso pas fer-me el ploramiques. El que no us asseguro és que em sobri temps per conrear el blog, amb la mateixa assiduïtat que fins ara. Jo procuraré mantenir el ritme com fins ara, però si algun dia no no ho aconsegueixo, espero que em dispensareu que faci campana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada