TORTOSA COM A REFERÈNCIA I TOC D’ATENCIÓ.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 29 de Maig de 2016)

● TORTOSA COM A REFERÈNCIA I TOC D’ATENCIÓ.- Suposo que des de sempre, però darrerament he observat que se’n sol abusar un pèl massa, els polítics i àdhuc els portantveus d’entitats significatives d’això que hem convingut en definir com a societat civil, s’expressen en nom del país, del poble, de la societat o de la gent en general. No crec que, realment, es creguin que tothom pensa com ells o que, com a mínim, els que combreguen amb les seves idees són majoria, perquè si fos així seria un imperdonable símptoma d’arrogància i de menyspreu a l’opinió dels altres. Més aviat crec que aquest discurs petulant forma part d’una calculada estratègia, basada en aquella vella i temerària pràctica de repetir tant una mitja veritat, que a còpia d’anar-la reiterant a totes hores i a tot arreu, no només qui se l’escolta acaba creient que no té volta de fulla, sinó que també el que la fet córrer se n’acaba convencent de que va a missa. Si cap d’aquests portaveus s’atribuís, quan parla en públic, la presumptuosa representació de tothom sinó només de la part que li correspon de “país”, de “poble” o de “societat”, potser a molts se’ls hi rebaixarien els fums i serien una mica més rigorosos i ponderats en la forma d’expressar el “seu” particular punt de vista o pronòstic. Potser també, francament, més sovint del que ho fan haurien d’anar amb peus de plom a l’hora de parlar en nom de tot el seu partit, entitat o col•lectiu, perquè en aquest món de mones no es pot estar mai segur de que inclús a casa teva no passi allò tan català de: “tants de caps, tants barrets”.

A la meva manera de veure, doncs, el sorprenent resultat de la consulta popular tortosina respecte del destí del conegut com a “monument del riu”, hauria d’alertar aquells que venen la pell de l’os abans de caçar-lo i, sobretot, aquells ingenus que pensen que quan se li dóna la paraula al poble, les discrepàncies i enfrontaments s’hauran acabat perquè els que perdin acceptaran el veredicte sense fer escarafalls i analitzant-lo amb lupa. Probablement cap dels impulsors de la consulta als tortosins, tenint en compte el prestigi personal de cadascun d’ells i la influència teòrica de les entitats patrocinadores, pensava que els ciutadans es decantessin per no fer-los cas. Però si voleu que us sigui sincer, allò que més m’ha desconcertat dels comentaris que he anat escoltant des de la mateixa nit de dissabte, és que enlloc d’acceptar democràticament el sagrat resultat de les urnes, ja se li estiguin buscant tres peus al gat començant per desqualificar-lo negant-li “qualitat” en base a l’abstenció – nomes un terç del cens -, callant-se com putes arguments que bé es fan servir quan convé, el principal dels quals: que en qualsevol consulta ciutadana qui no va a votar és perquè no vol. A mi no m’ha agradat, per exemple, que la portaveu de la comissió que defensava la desaparició del monòlit afirmi que en aquest plet no s’ha dit la darrera paraula, i que ja en parlarem si el “monument del riu” tindrà o no llarga vida. Aquesta reflexió, com haureu notat, només la faig en relació a qüestions formals de la consulta, sense entrar en el fons del debat, que són figues d’un altre paner. I dic el que dic perquè les formes no m’agraden, i perquè el que ha passat a Tortosa hauria de servir de toc d’atenció per a tots aquells que sobrevaloren la seva representativitat social real, parlant en nom de tots quan només ho poden fer en nom d’una part, a vegades tan escarransida que valdria la pena que s’ho fessin mirar abans d’obrir la boca, ja que anar fanfarronejar verbalment en qüestions delicades per a la convivència, ens pot fer prendre mal a tots. Perdoneu, però encara que algú ho consideri políticament incorrecte aquesta reflexió l’havíem de proposar. I no m’allargo amb exemples concrets de crides sobredimensionades, perquè només que repasseu què s’ha escrit i dit les darreres setmanes sobre el conflicte vila de Gràcia, posant pals a les rodes dels pressupostos, aventurant resultats electorals, etcètera, en trobareu, d’exemples de parlar perquè es té boca, a punta pala.