ENVELLIR MASSA, DE MOMENT NO ÉS CAP GANGA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 30 de Maig de 2016)

● ENVELLIR MASSA, DE MOMENT NO ÉS CAP GANGA.- Hi hauria molta gent interessada en viure quants més anys millor, si es resolgués com endarrerir l’envelliment físic? Jo diria que hi hauria llista d’espera sempre que es donessin certes garanties, perquè ningú no vol viure més si la perspectiva es convertir-se en una persona fràgil, dependent i considerada “molt vella”, considerada com una relíquia als ulls de tothom. Malgrat és indiscutible que s’ha guanyat en esperança de vida i s’envelleix més fàcilment que cinquanta anys enrere, la veritat és que no s’ha resolt, per molts tractaments de rejoveniment que els científics estan posant a l’abast els que s’ho poden pagar, la fórmula màgica per envellir sense perdre qualitat de vida personal i no caure en algun tipus de dependència, perquè socialment cada vegada seria més difícil, en un supòsit de sobre població de vells, que les noves generacions es cuidessin de tantes persones grans. Tanmateix, tampoc l’actual sistema de pensions està concebut per suportar una longevitat perllongada del beneficiari, de manera que caldria renovar a fons l’estructura social, que suposaria d’entrada treballar durant més anys i que la gent gran hagués d’aprendre a valdre’s pel seu compte el màxim de temps possible.

Però com que la tendència genètica sembla irreversible en quant a augment de l’esperança de vida, la constatació que envellir massa de moment no sigui cap ganga, ha desvetllat en el món científic enorme interès per seqüenciar el genoma de persones centenàries, sobretot de les que es no es moren de malaltia sinó per causes accidentals, amb l’objectiu d’estudiar què les fa diferents de la resta de la població menys sana. A la meva manera de veure, tot plegat em semblaria molt bé, si no fos que em temo que els resultats d’aquests estudis no estaran a l’abast de tothom, sinó només de qui s’ho pugui pagar, perquè des de temps reculats tot allò que ajuda a acostar-se a la immortalitat, aparentar “semblar jove” dissimulant arrugues i pelleringues, mou molt de diner. I, a vegades, per desgràcia, aquesta obsessió per perllongar la joventut impossible, renegant de la maduresa que fa bells els cossos ancians, no s’aturen per escrúpols ètics si qui viu d’il·lusions paga el gust i les ganes.