ASSEMBLEA DE CATALUNYA: DE TANT QUE DIUEN ESTIMAR-SE-LA, L’ABONYEGUEN.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 14 de Maig de 2016)

● ASSEMBLEA DE CATALUNYA: DE TANT QUE DIUEN ESTIMAR-SE-LA, L’ABONYEGUEN.- Durant els darrers quatre anys, la plataforma ciutadana mobilitzada per reivindicar el dret a decidir el seu futur per part del poble català, va sumar cada dia més i més adhesions de gent sense cap altra característica comuna, que la de volgué que la sobirania de Catalunya fos reconeguda per un Estat central hostil i gasiu envers l’autonomia plena del país, en matèries tan sensibles com cultura, educació, sanitat i, sobretot, finançament just. A mesura que la tropa del PP abusava de la seva prepotència jacobina, amorrant els catalans a una condició de súbdits indignant per injusta, aquell moviment espontani de ciutadans aplegats indistintament darrera l’estelada o la senyera, va adquirir un embalum capaç de treure pacíficament al carrer centenars de milers de persones que feien costat a iniciatives imaginatives gràcies a un exercit de voluntaris. D’aquest Moviment se’n digué Assemblea Nacional de Catalunya per destacar la transversalitat dels seus simpatitzants i dels seus líders, sense que els partits polítics hi tinguessin una representació específica o determinant. Més aviat l’Assemblea destacava que una de les raons de bastir-se com a pal de paller del sobiranisme era, precisament, per vetllar que els polítics no s’adormissin i anessin per feina.

Però ja fa unes quantes setmanes que un moviment tan ben travat ideològicament grinyola. Primer va ser un travesser, després algun revoltó i, finalment, demà diumenge pot caure més d’una paret mestra. Un moviment que queia simpàtic a tothom perquè feia les coses diferent, que tenia capacitat de convocatòria al primer crit de tanta gent com necessitava per desenvolupar tantes logístiques com calgués o per muntar un sistema informàtic de nassos al servei de la causa, per exemple, s’ha fet massa gran, poderós i influent. Per aquesta raó, els partits polítics sobiranistes, des dels més moderats als més radicals, volen impedir que se’ls en vagi de les mans i que no puguin controlar aquest instrument de poder, si baden. És una vergonya assabentar-nos – i no ens arriba tota la misèria que s’hi cou – de tot el joc brut que s’està fent per esgarrapar cada partit un tros de carn per tirar a l’olla. Alguns ingenus encara pensen que aquests cops de colze són positius, perquè diuen que la democràcia es reforça així. Quin error! Quin immens error estratègic el dels partits que es volen repartir l’Assemblea pensant que aquestes picabaralles no afecten al procés. Potser comença a ser hora que algú els hi digui que es treguin el pa de l’ull, i que a un procés tan tendre i fràgil com el que hauria de portar-nos a la independència, qualsevol refredat pot acabar en pulmonia que el deixi tocat de mort. Però que el refredat se l'encomanin ells mateixos, és de bojos.