PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 30 d’abril de 2016)
● RESPOSTA OBERTA A UN DISCREPANT DE LA
MEVA DARRERA REFLEXIÓ.- Com hi ha món, cada dia n’aprens una de nova. Ja sabeu
els clients habituals del blog – ho escric en genèric, perquè em refot la moda
del “clients clientes”, “senyors senyores”, “diputats diputades” -, que des de
l’any 2011 que el vaig començar, en escasses ocasions he replicat un comentari,
perquè entenc que tothom és lliure de pensar diferent de mi, i les escadusseres
vegades que ho he fet ha estat per aclarir quelcom de la reflexió que havia
quedat fosc, perquè no hi haguessin malentesos sobre quina era la “meva manera
de veure”. Però ahir un conegut amb qui ens saludem sempre que ens trobem, del
qual ignorava que entrés al blog de tant en tant, em va deixar parat amb un moc
que no m’esperava d’algú, que sempre m’havia fet la impressió de ser un paio
enraonat. Em va dir, respecte a la reflexió d’ahir, que li sobrava el
qualificatiu de “miserable” aplicat a un govern que jo a més definia com a
“sectari”, perquè francament al meu entendre ho és abusant dels recursos
d’empara al TC. No m’ho va dir ni li vaig preguntar, però em suposo del peu que
calça aquest bon home, després de fer-me saber que, concretament, pel que fa al
tema dels desnonaments i de la pobresa energètica alguns comentaristes d’oïdes
com jo en fem un gra massa posant-nos al costat de la Generalitat, perquè des
de la plaça de sant Jaume s’enterboleix la veritat descaradament per donar
munició als independentistes. En resum, segons aquest simpàtic client saludat,
el govern central ja ha previst per llei que cap espanyol es quedi sense casa
on aixoplugar-se. ni sense mitjans d’escalfar-se, per manca de diners.
Tractant-se del tema que és tracta, m’ha semblat que la rèplica que li vaig fer
al seu emprenyament, la tenia de fer pública perquè la resposta que li vaig
donar sobre la marxa puntualitzant-li una qüestió tan delicada, crec que en
transcriure-la al blog d’avui pot servir-vos a tots per recalcar que el gran
pecat dels governs, tant li fa si el vent bufa de dreta, d’esquerra o pel
centre, és que massa cops les decisions es prenen no a conveniència de les
persones, sinó dels interessos dels lobys de tota mena.
A la meva manera de veure, doncs, el problema de tot plegat rau en que mentre els polítics – i quan em refereixo als polítics no ho faig en sentit pejoratiu, sinó en el sentit que és mitjançant ells que es governen els països i, per tant, en al•ludir-los apel•lo a la seva responsabilitat -, vulguin servir a dos senyors alhora, ja que com que és impossible enlloc de lleis fan nyaps. Si la prioritat de les lleis fossin les persones i no les oligarquies de qualsevol marca, costaria poc d’entendre’s i resoldre pacíficament situacions tan dramàtiques - i anticonstitucionals, no ho oblidem – com els desnonaments forçosos de famílies perquè no poden pagar les quotes de la hipoteca o els rebuts del lloguer, en haver-se quedat sense feina ni ingressos, sense oferir-los una alternativa raonable per a no quedar-se amb el cul a l’aire. Tanmateix, en el cas de l’energia o l’aigua, n’hi hauria prou que les companyies subministradores, abans de tancar l’aixeta, ho posessin en coneixement dels serveis socials municipals i que aquests, sense decantar-se-la ni deixar les gestions per l’altre dijous, arbitressin les solucions perquè les persones no patissin les conseqüències de la pobresa energètica i les companyies tampoc paguessin tot el pato. Amb bona voluntat, no hi ha res impossible d’arreglar; però si les administracions no es parlen o no s’escolten, els plats acaben volant sobre els caps i trencant-se en mil bocins; però qui es queda amb un pam de nas, sense sopar per falta de vaixella, sempre són els mateixos: les persones. Sempre que acabo les reflexions en les quals em refereixo a les persones, solo rematar-ho amb una pregunta de pissarrí: val la pena que ens amarguem l’existència els uns als altres si la vida són quatre dies, i la meitat d’ells està ennuvolat? http://tabrilde.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada