L'AIGUA MINERAL

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 21 d’abril de 2016)

● L’AIGUA MINERAL.- El meu cap, a vegades va per lliure i es posa a barrinar idees tan esbojarrades com, per exemple, si els brolladors o deus d’aigua mineral disposen de tantes reserves com per omplir la barbaritat d’ampolles que es consumeixen diàriament. Al meu cap ja li he hagut de cridar l’alto més d’una vegada, per tenir la barra de passejar-me davant del nas insinuacions malicioses o sornegueries temeràries, sobre qüestions delicades i sensibles de la vida quotidiana. No se si a vosaltres us passa, però a vegades sembla com si la part més entremaliada del cervell se’m desboqués proposant-me fantasies que em costen de creure, però que em fan rumiar: i si fos veritat? Una d’aquestes falòrnies té a veure, com us anava dient, amb l’aigua de boca que ens arriba a taula embotellada, des de les més variades procedències. El dimoniet burleta que tots tenim a dispesa en el subconscient - en el meu cas a les temples - em mareja amb un dubte insistent: “en un país on tants pocavergo-nyes fan de les seves endinyant-nos gat per llebre cada dos per tres, pot ser que a ningú se li hagi acudit potinejar en el gran negoci de l’aigua mineral?”

Per aquesta raó, quan l’altre dia vaig llegir que tres o quatre mil consumidors d’aigua mineral han de fer cua al wàter perquè el ventre se’ls hi ha afluixat, vaig pensar: “mira, a veure si serà veritat la sospita que amb l’aigua també és fan tripijocs!”. Però és veu que no, es veu que tot plegat té una explicació: que el problema de l’aigua andorrana que ha provocat cagarrines a tanta gent, no en té cap culpa de les corre-cuites a "can Roca", sinó que el rebombori de panxa es déu a una mala neteja de les botelles o de les garrafes. Tan fàcil i sense massa complicacions com seria reomplir les botelles amb aigua de l’aixeta i sembla que a ningú se li ha acudit! Estic disposat a treure’m del cap aquests mals pensaments i des d’aquí mateix i tant fort com faci falta reconeixeré que els empresaris del ram de l’aigua (mineral) són més legals que els permisos de caça i pesca; però no puc estar-me de pensar que, amb les mil i una que s’inventen alguns per reomplir ampolles de marca amb licor de garrafa, no hagin tingut la temptació de fer jocs de mans amb l’aigua embotellada, cosa que seria el més fàcil del món. Avui, doncs, me n’aniré a dormir tranquil: enmig de tanta corrupció, enganyifa i falsificació, almenys tots els que tenen a veure amb el negoci de l’aigua mineral porten les mans netes... Ja hi tornem a ser! El dimoniet okupa de les meves temples em bugona que, si per cas, no facin becaines els inspectors.