ON S’ÉS VIST QUE NO ES PUGUI CONTROLAR UN GOVERN EN FUNCIONS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 13 d’abril de 2016)

● ON S’ÉS VIST QUE NO ES PUGUI CONTROLAR UN GOVERN EN FUNCIONS?.- Només en un país on mani un govern que es cregui estar per sobre del bé i del mal, es pot gosar menystenir la sobirania popular, amb l’excusa que mentre el govern estigui “en funcions” durant el parèntesi entre dues legislatures, les seves decisions no es poden discutir ni les ha d’explicar. Si està “en funcions” és perquè després de les eleccions ha perdut la majoria parlamentària que li permetria governar controlat per l'oposició, però precisament perquè ha perdut diputats de la seva corda mentre estigui "en funcions" hauria de ser més respectuós que mai amb la nova representació de la sobirania popular, perquè és allò en que es basa el sistema democràtic. En conseqüència, negar-se orgullosament al control parlamentari, com fa el senyor Rajoy i tota la seva cort celestial, a part de ser una falta imperdonable de cortesia, és una actitud que recorda perillosament la que seria pròpia d'un govern que es considerés designat “per la gràcia de Déu”, és a dir com passava en la dictadura del general Franco.

La Constitució francesa de 1793 va ser el primer text legal que va establir que "la sobirania democràtica resideix en el poble ..." . Jean Jacques Rousseau, en “El contracte social”, atribueix a cada membre de l'Estat una part alíquota del que anomena l' "autoritat sobirana" . Aquesta és probablement la primera referència teòrica sobre la sobirania popular. D'acord a les diverses tesis mantingudes fins ara, es pot definir un Estat democràtic com aquell "on la residència legal i efectiva del poder de comandament d'un conjunt social es troba i s'exerceix en i per la universalitat dels ciutadans ". Per aquesta raó, el sufragi universal es converteix en un dret fonamental de tots els ciutadans, que el poden exercir amb total independència de qualsevol altra consideració, llevat de les limitacions per edat o incapacitat mental. Però ni raons de sexe, raça, tendència sexual, estatus social o ideologia poden saltar-se el principi més sagrat: una persona un vot.

En resum, si la sobirania popular resideix en el poble, que l’exerceix delegant-la en representants elegits per sufragi universal, cap governant, per il•luminat que es pensi que és, pot regatejar als parlamentaris el dret de controlar l’executiu, independentment de si administra el poder “en funcions” o investit de la confiança dels diputats. Entossudir-se en mantenir una tesi contraria, com fa el president Rajoy, és no solament entestar-se com una criatura mal educada a contradir l'ordre establert i, inclús, el que és de sentit comú, sinó que a la meva manera de veure, es tracta d’una aberració democràtica tan greu que ens podria portar a l’absurd que si el període d’interinitat d’un govern trapasser i manipulador es perllongués setmanes i mesos mentre maregen la perdiu, els governants podrien fer el que els hi rotés, basant-se en que els nous parlamentaris - els únics dipositaris legítims de la sobirania popular, no ho oblidem - no són els mateixos que varen fer confiança a aquest govern díscol, investint-lo en el seu moment. És cert que els parlamentaris no fan la mateixa cara, i que potser ni vesteixen ni es pentinen com els que hi havia abans, però el poble sobirà que els hi ha atorgat la seva representació és el mateix de sempre. I si el poble no ha canviat perquè no pot canviar la seva naturalesa, encara que sí de manera de pensar, i la sobirania en un sistema democràtic li pertany per definició, a qui el poble hagi fet confiança té tot el dret a controlar qualsevol acció o omissió del govern que estigui a càrrec del poder executiu, més que mai durant un període de transició com el que es coneix per “estar en funcions”. Rebel•lar-se al control parlamentari per part dels ministres suposa un escarni al sistema democràtic que hauria d’estar tipificat en la Constitució com a tal, i ser castigat d’ofici amb la inhabilitació política mentre el tarat democràticament, no demostrés la seva rehabilitació total. I perdoneu les molèsties.