FER LA PUNYETA PERQUÈ SÍ, ÉS MESQUÍ; PERÒ EN POLÍTICA ÉS MISERABLE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 29 d’abril de 2016)

● FER LA PUNYETA PERQUÈ SÍ, ÉS MESQUÍ; PERÒ EN POLÍTICA ÉS MISERABLE - Una de les males conseqüències de legislar de pressa i corrents és que les regles de joc tinguin forats i escapatòries per tot arreu, possibilitant que aquella dita de “feta la llei feta la trampa”, estigui sempre en dansa. Fixem-nos amb el reglament que concerneix al Tribunal Constitucional (TC): com que convenia enllestir-lo de pressa ningú va prendre’s el temps suficient de reflexió per preveure, entre d’altres “forats” i "dreceres", que un govern central el dia de demà el fes servir, en un moment donat, per tenir lligades de peus mans les comunitats autònomes, si gosaven buscar-se la vida pel seu compte. No hi hauria res a dir que un govern recorregués a l’empara del TC quan, després d’intentar de bona fe arreglar les diferències amb la comunitat díscola per les bones, es mantingués el conflicte d'interessos; però des del moment que el govern té la prerrogativa de paralitzar sine die l’execució de la iniciativa comunitària, d’això se’n diu jugar amb avantatja. La qual cosa vol dir, francament, que un govern sectari, amb aquesta eina a les mans, està a un pas de caure en la temptació de jugar brut.

A la meva manera de veure, estic segur que si els legisladors haguessin pogut redactar les normes constitucionals amb total independència intel•lectual, sense estar contínuament pendents de no trepitjar cap ull de poll als partits que tallaven el bacallà, guipant la cara que hi posaven els poders fàctics que tenien els ulls oberts com taronges perquè no se’ls hi colés cap gol de barraca al santuari del principi “tenir-ho tot lligat i ben lligat”, i només haguessin treballat amb criteris d’eficàcia i d’ordenació pacífica d’un marc de convivència sense cancalletes (travetes), mai se’ls hi hagués ocorregut el disbarat de deixar passar que algun dia un govern sectari disposés de les eines per capar les competències d’una comunitat autònoma, sempre que li donés la gana. Perquè el TC no s’hi posa d’ofici a arbitrar, tinguem-ho clar; cal que algú li demani i, a vegades, gairebé li esmoli la destral. I si un govern sectari té la prerrogativa de rebentar qualsevol iniciativa que no li agradi, no s’ha de ser gaire llest per entendre que, per molta paciència que tinguin, els ciutadans de la comunitat menystinguda acabin traient el geni, farts de tantes pessigades. Per aquesta raó, penso que portar la contraria perquè sí, només per fer la punyeta, sempre ho trobaré un acte mesquí; però quan aquesta actitud negativa i de manca de diàleg es té des de la política, em sembla simplement miserable.