ELS PARTITS TORNEN LES SUBVENCIONS ELECTORALS SI SÓN INCAPAÇOS D'INVESTIR UN GOVERN?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 20 d’abril de 2016)

● ELS PARTITS TORNEN LES SUBVENCIONS ELECTORALS SI SÓN INCAPAÇOS D'INVESTIR UN GOVERN? .- Després de cent dies de marejar la perdiu, els diputats elegits el passat desembre sembla que passaran amb més pena que glòria al cel de les oques, el proper 2 de maig. Tothom sap que la llei electoral preveu que els partits, en funció dels escons aconseguits, rebin de l’Estat una generosa subvenció – pel totals de vots i per cada escó -, la qual els permetria viure honradament sense passar angunies, si no estiressin més el braç que la màniga. Considerant que el contracte tàcit amb els electors és de quatre anys, el que dura una legislatura, quan aquesta fa figa abans de començar ses gandules senyories han estat incapaces de posar-se d’acord per bastir un govern de coalició, m’agradaria saber si els partits han de tornar aquelles subvencions, o almenys la part proporcional, per incompliment de contracte? Estem parlant de milions d’euros, no de xavalla, i encara que algú considerarà impertinent o políticament incorrecte preguntar coses tan delicades, a la meva manera de veure no es cap bajanada ni rucada, perquè si no ho tinc mal entès, i per aquesta raó demano un aclariment, els partits apliquen a aquesta qüestió del finançament el principi de santa Rita: “lo que se da, no se quita”. És a dir: la liquidació a compte de les darreres eleccions ja està cobrada i, en molts casos, gastada i tot amb escreix, de manera que una nova convocatòria el mes de juny posarà la mamella de l’Estat a zero. Si féu números, veureu que les criaturades i rebequeries dels polítics, en no voler-se avenir per governar cedint una mica cadascuna de les parts, ens costen un ou. Per tant, em sembla que la reflexió d’avui es mereixeria la resposta d’algú que sàpiga de què va la missa, i tant de bo jo fos un mal pensat, un perepunyetes, i els partits efectivament retornessin la subvenció cobrada per una feina que no han fet, quan s’han de dissoldre unes Corts estèrils o capades. Llamp me mau!, ara que hi penso, potser si els hi fessin tornar els diners posarien més ànsia i els cinc sentits a la feina i es comportarien com uns dignes representants del poble, enlloc de com uns còmics tronats i egòlatres.