Jo no sé si al ministre Wert li va fer
gaire gràcia que el titllessin a la cara i en públic de mala persona; però del
seu posat de perdonavides immediatament després de l'incident, vaig deduir que
més aviat se’n sentia orgullós que el diputat Tardà, a qui deu considerar un
llenguerut separatista, li engaltés una correcció tan severa. A mi, francament,
em deixaria molt tocat que algú em
tingués per un mala peça, ja que considero que ser considerat mala persona és
el pitjor que li pot passar a ningú. Mireu si em sabria greu, que no li
desitjaria ni al meu pitjor enemic i, per tant, si em passés a mi, aniria a
envestir qui m’ho hagués dit i procuraria aclarir els malentesos, fins que
féssim les paus i em retornés la bona fama. Però el ministre Wert no ho farà això,
per tres motius dignes de fer-s’ho mirar: perquè no creu que hi hagi cap
malentès per aclarir, perquè en el seu peculiar ordre de valors potser l’insult
es considerat un mèrit i, finalment, perquè ja es conforma amb que el seu
acusador hagi sigut expulsat de la tribuna del Congrés. I en part li dono la
raó: efectivament, el que va encendre la sang del diputat Tardà no va ser cap
malentès, perquè el ministre Wert no és, precisament, dels que tiren la pedra i
amaguen la mà: ell mastega bé les paraules perquè se li entengui tot el que vol
dir, i ho diu convençut que està complint quasi una missió sobrenatural. No sé
si és una mala persona, francament, però si les característiques de les males
persones es poden quantificar, ell tindria molts de punts de coincidència amb
la mostra.
Una
de les característiques principals d’una mala persona, a la meva manera de
veure, és que s’aprofiti d’una posició de prepotència per fer entrar claus per
la cabota, per exemple, en les parets sensibles d’una comunitat lingüística,
que era un model de convivència pacífica fins que ell s'hi va ficar pel mig.
Des que van adjudicar-li el ministeri de Cultura, s’ha comportat com un elefant
en una botiga d’objectes fràgils, i ha acumulat una llista quilomètrica de
greuges i demandes per danys i perjudicis de les entitats culturals del país, a
les quals ha pretès sotmetre sota la seva bota intransigent. I, en especial en
el cas de Catalunya, les seves trompades han estat dedicades a trepitjar el
signe cultural més sagrat per un poble que se sent nació, encara que no tingui
Estat: la seva llengua. Jo no sé si és una mala persona, però que no parat
d’humiliar i menystenir l'idioma català tant com ha pogut, si que ho sé de
cert. I que s’ha sentit orgullós de fer-ho, també; perquè ho porta escrit a la
cara. Tots els polítics aspiren a passar legítimament a la història per alguna
iniciativa encertada que hagin impulsat. El ministre Wert hi passarà com el
ministre de Cultura que ha tingut més institucions culturals en peu de guerra,
com el pitjor valorat de la seva promoció ministerial i com un energumen
incapaç d’escoltar i de dialogar amb franquesa perquè, en el seu cas, ha
sacrificat la humanitat a la ideologia, i actua més com un robot fanàtic que
com una persona. Repeteixo, no sé si és una mala persona; però si jo fos ell
correria a netejar la meva imatge, perquè el pitjor llegat que pot deixar a la
història de la seva gestió política, es que s’hagi guanyat a pols que li diguin
“mala persona”. I perdoni les molèsties, senyor ministre, però com repeteix en
Tardà, algú ho havia de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada