ELS PETITS PLAERS DE LA VIDA

            A vegades sembla com si sense garlar de política, d’economia, de pilota o de sexe, no sabéssim passar l’estona, quan en realitat hi ha tantes coses que ens envolten, a les quals a penes donem importància, malgrat siguin la sal i el pebre de la vida. Potser si dediquéssim una mica menys de temps a discutir sempre qualsevol jugada, ens estalviaríem moltes emprenyades i valoraríem més les coses insignificants que tenim arran del nas i que tenint-les tan a prop, deixem passar de llarg, inclús dintre de casa mateix. Sembla mentida que perdem tantes energies jugant a arreglar el país amb invents del TBO, tenint l’oportunitat d’asseure’ns tranquil•lament, per exemple, a veure sortir el sol o a prendre la fresca havent sopat, mirant les estrelles amb tots els sentits receptius, enlloc d’estabornir la capacitat de pensar o de conversar amb les persones que ens envolten, penjant-nos de la tele, del mòbil o de la “tablet”, com si tot el món es resumís en cadascuna d’aquestes pantalles.    

            Hi ha moltes més tecles per tocar a la vida, que encaparrar-nos amb la política, amb la crisi o amb si entra o no la pilota. Per exemple, estar contents de tenir un balcó espaterrant de flors ben florides; compartir un plat cuinat per un mateix i que ens ha quedat com per llepar-s’hi els dits; passejar pel bosc proper amb una colla d’amics, escoltant la xerrameca dels ocells, tot fent-la petar sobre temps reculats; esforçar-se en portar sempre un somriure als llavis i no regatejar un “bon dia” a ningú; cantar a la dutxa cançons romàntiques, encara que es consideri una carrinclonada passada de moda; jugar amb els néts o amb els fills petits deixant-se sorprendre i penetrar per la seva innocència desconcertant; estar agraïts per tenir feina, salut o una família que t’estimi i a qui estimar; facilitar els mals tràngols als desorientats o als cagats de por, que se t’acosten per explicar-te les seves penes perquè no tenen ningú més... En trobaríem a grapats de petits plaers, de detalls insignificants als quals no parem prou atenció, de maneres de passar-s’ho bé sense preocupar-se de ser el més ric del cementiri... No tot s’acaba discutint de política, de futbol o de la borsa. Avui pot ser un bon dia per posar-nos a dieta dels plaers insignificants que ens esperen a la cantonada, sempre que no fem el badoc i hàgim netejat l’ànima de prejudicis. Per viure feliç no cal estar sempre “en guàrdia”, a l’espera d’un atac imminent de l’enemic invisible. Els infeliços solen tenir el cap ple de fantasies impossibles, d’enveges absurdes, d’egoismes aberrants i d’orgasmes fallits per manca d’interès i de voluntat.