DEL MES DE MARIA D'AHIR, AL MES DE LA PILOTA D'AVUI

Quan els de la meva generació anàvem a escola, sobretot si el col•legi era de frares o monges, quan arribava maig quasi cada dia del mes teníem de fer mèrits portant un ram ben guapo o almenys quatre flors, per guarnir l’altar de la marededéu. Era el "mes de Maria", i encara que formalment no s’hagués convocat cap concurs, era evident que venir de casa amb “flores a Maria” no perjudicava gens els estudis, ans al contrari. A més a més, amb l’arribada del bon temps primaveral qualsevol escapada al bosc o als prats propers, per recollir xeixa silvestre per adornar millor el pedestal de la verge, era ben rebuda per la mainada, la qual ni s’hi encaparrava amb el caràcter religiós de l’activitat, ja que a aquella tendra edat fins i tot semblava una costum simpàtica. Va ser quan ens vàrem fer grans que ho començàrem a trobar carrincló i carca, i ens queixàrem que no volíem veure la formació dels nostres fills contaminada amb dosis de doctrina i de beateria. Una formació, per cert, que premiava memoritzar com lloros la llista dels reis gots, les declinacions dels verbs irregulars o les tables de multiplicar. Francament, no sé què era pitjor: si fer devotament el més de Maria o aprendre de memòria una cartilla que poc servia per anar pel món. La pena és que tot plegat ens ho hàgim hagut de plantejar després. 

Ara que ja tenim superada aquella etapa diguem-ne bucòlica, per anomenar-la d’alguna manera amable, i que les escoles en teoria ja es dediquen només a ensenyar “coses útils” - no obstant la crisi ha fet palès que en la majoria de casos tampoc servien de gaire res -, el mes de maig ja no tornarà a ser el mes de Maria perquè la pilota ha guanyat la partida a les flors. Fixeu-vos que quasi cada dia hi ha programat menú futboler de categoria. I aquell ramat de nens i nenes dels anys quaranta, avançant en fila índia cap a l’altar de la verge amb el lliri a la mà, s’ha transformat en un ramat de ciutadans, molt més nombrós que el de col•legials, als quals sembla que la pilota ha rentat el cervell, fins al punt i que són capaces de cridar, gesticular i desbarrar com si haguessin perdut el món de vista, oblidant-se de tots els drames quotidians petits i grossos, com si a l’hora del partit no existissin. El culte a Maria l’ha substituït el culte a la pilota, però el fumut del cas és que no gosaria pas a dir si hi hem sortit guanyant o perdent amb aquest canvi de referents. La més desvergonyida i sorneguera versió d’en Pla potser sentenciaria la pregunta amb un estirabot sorprenent: "Vigileu, no fos cas que canviéssiu pets per merda".