VENDRE'S LA CASA PER ANAR A LLOGUER

Repassant el projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent, no em puc estar de pensar en allò del compte de la lletera, ja que fer-los quadrar dependrà d’uns ingressos tan virtuals que es basen en el negoci del Robert amb les cabres: vendre’s la casa per anar a lloguer. Això, a les escoles de negocis en diuen descapitalitzar-se i només ho justifiquen si s’està a la quarta pregunta o perquè es necessiti liquiditat per invertir per créixer i prosperar. En el cas dels pressupostos de casa nostra, els ingressos que s’esperen obtenir de polir-se patrimoni només serviran per tapar forats i el patrimoni que es vol malvendre falta que algú el vulgui comprar. De manera que es tracta d’una perspectiva d’ingressos incerta, perquè s’aguanta amb pinces i si l’invent fa figa, cosa més que probable, voldrà dir que per tapar el forat de més de dos mil i escaig de milions d’euros de dèficit s’haurà d’escanyar una mica més el personal i escantonar el poc que queda en peu de l’estat del benestar. Però allò que, a la meva manera de veure, em fa més ràbia, és que els que no hi combreguen amb aquest disbarat pressupostari, sigui des del parlament de veritat o pontificant des dels parlaments de paper escampats per totes les tertúlies i pàgines d’opinió dels mitjans de comunicació del país, no siguin bons per presentar una alternativa potable, que es pugui comparar, blanc sobre negre. I és que criticar per criticar és gratis, però embolica que fa fort!