TOTA LA VERITAT I RES MÉS QUE LA VERITAT (Carta al Vent)

Si la veritat fos única, passarien gana els que viuen d’interpretar-la. Però resulta que no és així, que no hi ha un codi tan estricte que només calgui aplicar-lo per separar el blat de la palla. En qualsevol vessant de la vida quotidiana resulta que la veritat no té una sola cara, sinó moltes caricatures, i les opcions possibles de veritat no es limiten a blanc o negre, a sí o no. Per bé o per mal, la veritat es veu que té infinitat de matisos i escaires, de manera que a l’hora d’explicar com han anat les coses en un moment donat, tothom escombra descaradament cap a casa, esbandint-se de sobre la responsabilitat amb una versió feta a mida o embarcant-se en debats, teories i plets, fins que li reconeguin un impossible: que només la seva versió de la veritat és l’autèntica. I el pitjor de tot plegat és que hi ha gent que es guanya la vida enredant la troca, traient-se de la màniga interpretacions tan enginyoses com inversemblants, tirant a falses. Això succeeix amb una cosa tan simple com manipular la xifra de participants en una manifestació, o tergiversant les proves de càrrec en un judici, o enterbolint els raonaments més assenyats amb ciris trencats. L’experiència palesa, a bastament, que anar amb la veritat per davant no és garantia de res: sovint decanta la balança qui més crida més o qui té més pelica.

            I si bé a nivell dialèctic, en un pla purament intel·lectual, la discrepància pot arribar a ser positiva, en la vida pràctica, que no hi hagi una única manera d’interpretar, per exemple, les normes i els codis de convivència pot esdevenir un vertader drama i desenvolupar a la llarga una depriment sensació d’indefensió i d’inseguretat jurídica, en l’ànim de qui es refia que se li farà justícia per la regla de tres que l’empara la veritat. Quan s’adona que les regles de joc admeten la trampa de la interpretació múltiple, ja és massa tard per abandonar la partida i el desengany costa de pair. Si la veritat anés a missa, la major part dels plets es resoldrien sempre en qüestió d’hores. Darrera de sentències que tarden un escàndol d’anys a dictar-se, hi ha enterrat un fotimer de punyeteres interpretacions que fan que la veritat tingui mil cares i que, al final de l’obra, cap sentència sigui ben rebuda, i noves interpretacions emperpalin sengles apel•lacions que impedeixen que resplendeixi la veritat. A còpia d’interpretacions de part es fan bullir moltes olles, però qui espera justícia o una indemnització per danys i perjudicis es desespera i renega de la fe a cegues en la veritat, veient que en el fons no interessa a ningú.