SI NO VOLS CALDO, TRES TASSES

Governar amb majoria absoluta d’un sol partit polític no és bo perquè, inclús en formacions amb sòlids principis democràtics, pot desvetllar tics autoritaris i no trigar gaire a manar, amb més o menys elegància, des d’una mena de despotisme il·lustrat que acaba en aquella dita de si no vols caldo, tres tasses. Aquesta situació de democràcia pota-ranca l’hem estant patint, des de la restauració de la democràcia, en diverses etapes però mai, com des de fa dos anys, els que tenen la paella pel mànec se n’han aprofitat tant per fer entrar els claus per la cabota. Creure’s el dipositari de la veritat predisposa, encara que no es vulgui, a emprendre reformes de gran calat, sense comptar a ningú. I quan s’ha caigut de quatre potes en aquesta temptació només falta que es vegin les orelles quatre il•luminats ideològics - en Wert i en Gallardon en serien un bon exemple - per imposar sense cap escrúpol les seves pròpies regles de joc, passant-se per l’arc del triomf les continues queixes del carrer i menyspreant l’amenaça de l’oposició parlamentaria en pes que quan tombin la majoria absoluta, desmuntaran d’una revolada tot l’entramat legislatiu. Si realment en Rajoy fos un home d’Estat valoraria, si res més no, la despesa inútil i eixorca que aquest continu fer i desfer suposa i suposarà per les butxaques dels contribuents, i pararia d’una vegada d’encendre tants de focs, perquè així com el càntir de tant anar a la font peta, els focs se li poden descontrolar i acabar cremant-li la barraca. La qüestió és que no ens hi arreplegui a dintre i ens puguem mirar la desfeta de lluny.