Bona la clavat el jutge del cas de la pianista de
Puigcerdà després d’absoldre la demandada, quan en la sentència li ha
recriminat a la fiscalia i també a l’acusació particular que havien disparat
utilitzant la pólvora del rei. Aquesta frase ve a tomb de que en els terços
espanyols era tradició que cada soldat s’apanyés com pugues amb la seva paga
per comprar la pólvora i la munició que necessitava per fer la guerra. Només se
n’estalviava, el soldat, de rascar-se la butxaca en situacions de setge, en
quin cas les municions i la pólvora s’arreplegaven a bastament dels polvorins
de l’artilleria, raó per la qual es deia que es tirava amb la pólvora del rei
i, per tant, com que la pagava la banca reial no calia mirar prim i es disparava
a tort i a dret amb més alegria. És a dir, el jutge ha renyat, sobretot a la fiscal,
amb aquest acudit perquè deu haver entès que en tot aquest desafortunat plet,
no s’han tingut en compte els costos i ni els esforços, per la senzilla raó que
els pagava un altre. Si enlloc de furgar una sentència que fes forrolla i soroll
mediàtic, s’hagués emprat el sentit comú i, en tot cas, recorregut a una simple
mediació, la forassenyada pretensió de una demandant potser un xic histèrica,
recolzada per una fiscalia eufòrica en el seu paper de justicier implacable, la
imatge de la justícia espanyola no hagués tornat a fer petar de riure a mig
món. I com que no és la primera vegada, ni serà la darrera, que des d’alguna
fiscalia intrèpida es dispararà amb pólvora del rei, potser seria hora que el
Consell del Poder Judicial prengués nota de la necessitat de refredar alguns
fogots que, en nom d’un sentit de la justícia peculiar, fan actuar contra el
sentit comú més elemental. Tanmateix, potser seria bo també, que com es fa a la
Seguretat Social, els ciutadans sabessin quan costa passar-se de rosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada