Follow by Email

dimecres, 27 de novembre de 2013

LA PÓLVORA DEL REI

Bona la clavat el jutge del cas de la pianista de Puigcerdà després d’absoldre la demandada, quan en la sentència li ha recriminat a la fiscalia i també a l’acusació particular que havien disparat utilitzant la pólvora del rei. Aquesta frase ve a tomb de que en els terços espanyols era tradició que cada soldat s’apanyés com pugues amb la seva paga per comprar la pólvora i la munició que necessitava per fer la guerra. Només se n’estalviava, el soldat, de rascar-se la butxaca en situacions de setge, en quin cas les municions i la pólvora s’arreplegaven a bastament dels polvorins de l’artilleria, raó per la qual es deia que es tirava amb la pólvora del rei i, per tant, com que la pagava la banca reial no calia mirar prim i es disparava a tort i a dret amb més alegria. És a dir, el jutge ha renyat, sobretot a la fiscal, amb aquest acudit perquè deu haver entès que en tot aquest desafortunat plet, no s’han tingut en compte els costos i ni els esforços, per la senzilla raó que els pagava un altre. Si enlloc de furgar una sentència que fes forrolla i soroll mediàtic, s’hagués emprat el sentit comú i, en tot cas, recorregut a una simple mediació, la forassenyada pretensió de una demandant potser un xic histèrica, recolzada per una fiscalia eufòrica en el seu paper de justicier implacable, la imatge de la justícia espanyola no hagués tornat a fer petar de riure a mig món. I com que no és la primera vegada, ni serà la darrera, que des d’alguna fiscalia intrèpida es dispararà amb pólvora del rei, potser seria hora que el Consell del Poder Judicial prengués nota de la necessitat de refredar alguns fogots que, en nom d’un sentit de la justícia peculiar, fan actuar contra el sentit comú més elemental. Tanmateix, potser seria bo també, que com es fa a la Seguretat Social, els ciutadans sabessin quan costa passar-se de rosca.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada