Follow by Email

dilluns, 25 de novembre de 2013

MENTIDERS A MANSALVA

La darrera collita de memòries polítiques ens ha sorprès amb les confessions de genteta com Solbes, Aznar o Zapatero, els quals en un rampell d’aparent sinceritat admeten, com si es tractés d’una simple entremaliadura, que ens varen mentir en qüestions tan delicades com la imminència de la crisi o l’autoria dels atemptats de l’11-M. No he llegit ni escoltat, en cap de les entrevistes promocionals dels seus llibres, que hagin demanat perdó per haver-nos fet combregar amb rodes de molí, abusant de la seva autoritat i de la nostra bona fe. Al contrari, gairebé se’n vanten, respecte de la crisi, de fer-nos un favor estalviant-nos patir abans d’hora. Pel que fa a l’Aznar, la seva confessió sobre que, malgrat tenir constància fefaent que l’ETA no hi tenia res a veure amb la massacre va ensarronar-nos per interessos electoral, fa vomitar. Però no passa res, no se’ls hi reclama cap responsabilitat i, a sobre, es fan un sobresou amb els drets d’autor i si sant Jordi fos més a tocar, de ben segur els trobaríem signant exemplars al costat de aquest altre fenomen de la literatura i de l’enganyifa mediàtica, la Belen Esteban, que d’analfabeta s’ha convertit en escriptora d’èxit. Un polític, quan menteix deliberadament no ha de pagar penyora? Tanmateix, a un president del govern que en solemne seu parlamentària, nega que el seu partit no tirés de beta portant una doble comptabilitat, quan un magistrat el desmenteix a través d’un auto judicial, tampoc se li ha de passar factura? També li ha de sortir de franc, una mentida tan fastigosa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada