ELS PUNYETERS MALENTESOS

Moltes relacions d’amistat, professionals, polítiques, inclús de parella, acaben sovint de mal borràs per culpa de malentesos estúpids, la majoria de les vegades conseqüència d’una manca de comunicació com cal i, sobretot, de poca paciència i voluntat d’aclarir aquells “m’han dit que havies dit”, abans no facin un racó al païdor i acabin provocant un entortolligament de budells difícil de curar. Els malentesos no aclarits quan toca, són el virus que consumeix la majoria de relacions. I és que qualsevol relació, incloses les aparentment superficials, es basen en un mínim principi de confiança mútua, molt més accentuada en funció de la intensitat de la relació. Però cap relació no pot sobreviure eixorca de confiança, ja que cal una mínima dosi d’empatia personal entre els interlocutors perquè un negoci no se’n vagi en orris, perquè l’entesa entre formacions polítiques de diferents tendències arreli en un moment donat buscant l’interès general o perquè una simple relació sentimental no acabi com el rosari de l’aurora. Tanmateix, alguns pactes entre països han estat possibles gràcies a que els seus líders tenien una bona relació personal. A la meva manera de veure, doncs, no tenir mandra per dissipar els malentesos així que despunten és fonamental, i això només s’aconsegueix no tenint por de la sinceritat. Allò de que qui diu les veritats perd les amistats, és un sofisma inventat pels que creuen que l’ambigüitat no empitjora res i a vegades, inclús, arregla algunes coses. El que és cert del tot, és que deixant una relació al bany maria de misteris i ambigüitats, només alimenta recels i sospites que acabaran fent-la malvé.