LA PRESSA NO ÉS BONA CONSELLERA

            L’11 de setembre una part important del poble es va manifestar a favor d’una “Catalunya nació d’Europa”, i després de pronunciar-se per primera vegada solemnement, en seu parlamentària, la paraula secessió sense que trontollés la Ciutadella, el president Mas va dissoldre el parlament pensant que arrasaria en diputats; però, per córrer massa va perdre el bou i les esquelles a les urnes. Ara CIU i ERC apadrinen una declaració soberanista com a frontispici de la legislatura, però els seus en principi companys de viatge es fan pregar i, després de regatejar, potser s’hi afegiran Iniciativa-Verds i les CUP, si s’elimina de la declaració la part més significativa: la que fa referència a aquell “estat propi” que el poble va reivindicar al carrer per la Diada, i que va ser el desencadenant de tot aquest enrenou. Total, ¿de què ha servit omplir de gent entusiasmada el centre de Barcelona com mai s’havia vist i mantenir tantes estelades penjades als balcons com a penyora? ¿Per veure com partits polítics que es consideren més o menys independentistes, negocien que no es parli d’estat propi a canvi del seu suport? ¿Suport a què: a una declaració pretensiosa però buida de contingut? Després d’aquest enèsim espectacle d’incoherència, no ens estranyem que de l’Ebre cap avall es petin de riure.

            ¿I tot plegat, per què ha anat d’aquesta manera? Doncs per la raó de sempre: per voler anar massa de pressa i cridar blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat. La pressa no és mai bona consellera, perquè sempre es deixa algun melic per lligar. Cert que quan s’ha pres una determinació un govern no pot encantar-se, però s’ha d’estar segur de cada pas que es dona; ja que allò que importa no és anar més o menys ràpid, sinó no fer cap pas enrere. Deixar “estat propi” fora del text de la declaració soberanista esbombada a tort i a dret, francament, és una reculada vergonyosa; perquè no es tracta de suprimir una coma, sinó de carregar-se la mare dels ous. Però el més lamentable d’aquest nou sainet és que donarà peu a que els rebentadors de sempre tinguin tema per dies, parlant de desunió, de que tot plegat és un joc d’encenalls o coses pitjors, que no m’atreveixo a reproduir. La pena és que això ens ho podíem estalviar, si anéssim més amb peus de plom i treballéssim més a la cuina, enlloc d’obrir el cava abans d’hora i brindar des del balcó.