ELS NENS QUE PASSEN DELS REIS D'ORIENT

            Ahir al vespre, mentre la cavalcada dels reis feia desbordar d’il·lusió els carrers a vessar de mainada, una colla de nens d’entre 7 i 14 anys van ser enxampats in fraganti intentant robar en una botiga. No se sap si era el seu primer “rififí”, ni si serà el darrer. En qualsevol cas, si els haguessin pogut detenir ara estarien escalfant un llit en un centre d’acollida de delinqüents menors, en una habitació pensada per dos i ocupada per quatre, on a la rehabilitació no li queda ni un racó. Quan nosaltres teníem l’edat d’aquesta canalla jugàvem a guàrdies i lladres; ara ja només sembla que es juga a lladres, amb la diferència que robar o atracar de veritat no es tracta de cap joc, i fets com aquest et fan adonar que a totes les ciutats hi ha soterrades realitats que estan corcant com les termites, les bigues que aguanten les futures estructures socials, si no s’hi troba un bon remei. Aquesta ciutat soterrada sovint la intuïm i la patim, però poques vegades l’hem volgut conèixer a fons, ni preguntar-nos de quina manera podríem fer quelcom per ajudar molts nens, que en formen part encara que no ens agradi escoltar-ho, a recuperar la ingenuïtat infantil perduda; no permetent que els sigui robada per un creixement brutal de les famílies desestructurades o en situació de marginalitat sobrevinguda. De la mateixa manera que com a conseqüència de l’atur hi ha cada dia més vells prematurs, també hi ha molts de nens que passen a adults, sense assaborir ni la joventut ni l’adolescència. I cap d’aquest nens, és clar, creuen en els reis d’Orient.

            I d’aquesta realitat en som tots una mica culpables. A vegades, per desentendre’ns de les obligacions que comporta “ser pares” o “educadors”; d’altres per callar coses que sabem que passen i que podríem descobrir amb pèls i senyals, però que preferim mirar cap a una altra banda per a no embolicar-nos-hi. Per exemple, hi ha el tema del consum de droga. De com, sobretot, la droga arriba a mans de la canalla. I aquest no és més que un dels aspectes més negres de la ciutat soterrada. En Marcuse va escriure: “La misèria, la necessitat de treball, la lluita per sobreviure, reprimeixen i alienen l’home”. Però hi ha més factors de desequilibri moral i social: un dels principals és la pèrdua d’uns determinats valors que podrien contribuir a superar situacions difícils sense la crispació o la desesperació habituals, per desgràcia, avui dia. Però són valors passats de moda. Em sembla una reflexió edificant per a un matí de Reis, de flors i violes. Hi ha nens que no hi creuen en els Reis, i que també caldria tenir-los en compte i no perdre’ls de petja.