ELS VALORS DEL JOVENT NO ESTAN DE REBAIXA

Alguns es queixen de la joventut, perquè diuen que no aprecia ni respecta els mateixos valors de la d’abans. Error garrafal, al meu entendre. I tant que tenen els mateixos valors! El que passa és qui si abans es lluïen a la cara, avui són intermitents, fluixos, apagats, adormits, enterrats, alguns fins i tot potser s’han quedat fossilitzats. Els que es tenien per valors fonamentals -  el sacrifici, la tenacitat, l’esforç, la duresa, la constància i la generositat - hem de reconèixer que avui estan massa tocats per desenganys i males experiències. Però, per què passa això? Francament, potser alguna cosa hi té a veure que és una joventut que hem fet créixer, fins fa quatre dies, en un marc d’abundància, allunyada de la paraula “poc” i del que significa i comporta “passar privacions”. Perquè ha crescut acostumada a veure “guanyar”, i no sap el pa que si dóna quan toca “perdre”.

Bé, sigui de qui sigui la culpa, vet aquí que cada vegada són més els joves indignats perquè les oportunitats de viure a la fresca estan de rebaixa. Però, també n’hi ha molts que s’estan atipant de fer el paper de convidats de tercera en un banquet on tenien sempre un plat per escollir a taula, i ara s’han de conformar amb un plat de sopes, que ja els hi estan començant a racionar. No és estrany, doncs, que es rebotin contra els que els retreuen la manca de respecte pels valors tradicionals, escarnint-los fins i tot amb certa crueltat. No se’n parla gaire perquè la roba bruta es renta a casa, però molta gent de la que abans se’n deia “treballadora”, per a situar-la en els llindars d’una classe mitja arreglada, cada sovint tenen morros i males cares perquè els fills “reclamen” la paga per anar de cap de setmana, que en les actuals circumstàncies els pares o els avis es prenen com una mena “d’impost revolucionari”. Però, malgrat això, d’algun lloc surten les misses perquè les discoteques i bars tutti quanti no noten pas la crisi, i a alguns d’aquest paradisos de l’oci, a més a més, no s’hi arriba pas a peu. Fins fa poc, la societat es justificava dient que la culpa de l’atur juvenil era del fracàs escolar, però ara ja s’ha fet palès que de joves ben preparats n’hi ha a punta pala als magatzems de l’atur forçós. És clar que hi ha una crisi de valors, però no en donem tota la culpa al jovent. I, sobretot, reflexionem que si som incapaços, com a societat, de trobar-hi una sortida a aquest panorama de frustració i de conductes poc exemplars de la classe dirigent, no es podrà impedir que, més tard o més d’hora, el jovent es busqui la vida amb mètodes que, de ben segur, no ens agradaran.