Follow by Email

dimarts, 12 de maig de 2015

L'ESCÀNDOL DE LES PRÒTESIS DE SALDO PORTARÀ CUA

Per casualitat, l’estiu passat vaig ser testimoni de dos casos de pacients que havien rebutjat dues vegades consecutives les pròtesis de maluc i de genoll que se’ls hi havia implantat. Cap dels dos casos m’afectaven directament, ja que eren els ocupants del llit del costat d’amics meus hospitalitzats. No sé si els seus problemes amb les pròtesis tenien res a veure amb material caducat - aquesta setmana hem sabut que una proveïdora sense escrúpols n’havia col·locat a més de 30 hospitals públics i concertats d’aquest país -, els quals sense massa control de qualitat varen endinyar a uns tres mil malalts, en la seva majoria gent gran. Del número de damnificats no en féu gaire cas, perquè sembla que tant l’abast exacte d’aquesta potineria com els danys colaterals estan encara per determinar, i les xifres confessades per Salut podrien ser només la punta de l’iceberg d’un negoci amb els subministres hospitalaris – no només de pròtesis, sinó també de productes farmacèutics - a la Seguretat Social. Com a mínim hi ha precedents de conductes no massa ètiques, o per dir-ho més fi: tolerants, començant pel que fa a determinades magarrufes practicades fins no fa gaire, com les “recompenses” que els viatjants de laboratoris distribuïen entre metges que receptaven un producte determinat i no altre, passant per la diferència de tracte i atenció que els pacients rebien a la consulta  de l’ambulatori o la consulta privada per part del mateix metge... Però aquesta història de les pròtesis que s’ha destapat ja és de pel·lícula de terror. Sabeu com se senten de desvalgudes les persones com les de qui us parlava al principi, després de passar el calvari d’una operació feixuga i d’una recuperació lenta i dolorosa, l’inesperat rebuig de la pròtesi els retorna a l’infern?


            Sempre hi pot haver un error humà o un descuit, però quan el problema es repeteix en trenta hospitals i afecta a milers de pacients, ja no es pot dispensar com una “cagada” aïllada, sinó que es tracta de quelcom més seriós i deshonest, sobretot després de saber-se que en la conxorxa no només hi estava embolicat personal sanitari – si res més no per no fixar-se prou en el material que utilitzaven -, sinó també polítics i gestors de la sanitat pública. Suposo que cap advocat defensor dels presumptes manefles tindrà el cinisme d’argumentar que compraven aquest material en mal estat degut a les retallades pressupostàries, perquè m’hi jugo una dotzena de pèsols que no les compraven a preu de saldo, sinó potser més cares i tot que les bones. Qui fa un cove fa un cistell, ja se sap. De què serveixen tants de protocols, si resulta que qualsevol galtes se’ls pot saltar a la torera si és "algú"? Qui controla al controlador? El personal sanitari que dóna la cara davant del pacient, i que ha salvat la cara de la Seguretat Social en moments crítics evitant que la imatge de la institució no en sortís perjudicada de les retallades de pressupostos ni de les privatitzacions encobertes, ha de tenir la seguretat que el material que es posa a la seva disposició – tant farmacèutic com ortopèdic – està en perfectes condicions de qualitat. I el pacient ha de tenir la certesa, per exemple, que quan va a posar-se la vacuna de la grip no se li subministra aigua destil•lada o restos de sèrie. És un dir, ja m'enteneu. Però notícies com aquesta de les pròtesis no ajuden gaire a la confiança que tenim la millor sanitat del planeta, com tants  polítics farsants se n’omplen la boca de cara a la galeria, mentre com a gestors d'aquesta sanitat la potinejant tant com poden, sigui per arrogància o per interessos obscurs. De moment, tenim tres mil implantats de pròtesis escagarrinats i els culpables de l'enrenou fent-se el desentès. Al final resultarà, com en tantes altres coses, que qui va comprar les pròtesis va ser l’esperit sant, que es guanya la vida embolicant troques misterioses.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada