EMMORDASSATS EN PLENA DEMOCRÀCIA

Diumenge vinent, dia de l’exaltació de la democràcia a través de la seva màxima expressió, que són les eleccions, un grapat considerable de ciutadans no podran exercir el seu dret a votar perquè els han emmordassat burocràticament o els han donat per morts civilment: són els electors que viuen a l’estranger i els residents declarats com incapaços d’exercir el dret a decidir qui ha de vetllar també pels seus interessos com a veïns. En el primer cas, s’hauria de denunciar que qui els hi posa la mordassa – funcionaris dels consolats - obeint ordres directes del govern de la nació, que en plena democràcia vol controlar descaradament el vot per correspondència per prevenir una sorpresa, especulant temeràriament que aquest vot els hi sigui desfavorable. En el segon cas, s’ha de posar en relleu que, per un excés de zel protector dels discapacitats psíquics - perquè ningú se n’aprofiti de la seva fragilitat intel•lectual per prendre’ls patrimoni i per tant, en principi, actuant sense mala fe política – moltes persones en aquesta situació de dependència de tercers, només en aquest sentit patrimonial, lamenten que se’ls hi regategi el dret a votar i a participar en les decisions cíviques comunitàries. En aquest aspecte, sóc conscient que es tracta d’una qüestió delicada que s’ha de deixar en mans de professionals, demagògies a part; però que no es pot allargar més perquè és una injustícia i una discriminació.

                   

Ara bé, a la meva manera de veure, pel que fa al col•lectiu d’electors que volen participar des de l’estranger en la tria de qui ha de remenar les cireres als pobles on estan censats, i que no poden fer-ho perquè la burocràcia diplomàtica els hi posa tots els obstacles possibles - repeteixo: obeint les consignes polítiques del govern de torn - la denuncia hauria d’anar més enllà de la simple protesta testimonial i periodística, i si a la classe política en general li queda quatre dits de seny i un petricó de vergonya, hauria de muntar un escàndol del dimoni fins que la fiscalia, tan diligent per perseguir d’ofici segons quins presumptes delictes, prengués cartes en l’assumpte i escarmentés en serio tots els involucrats en aquesta falta de diligència maliciosa, manifestament voluntària i prevaricant, que es repeteix a cada crida electoral. A més a més, tenint en compte que molts d’aquests que no poden votar han esmerçat temps i diners en aconseguir complir tots els requisits legals que han de superar per exercir un dret democràtic tan simple. Em sap greu com a demòcrata que creu que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats - pel que fa al dret a decidir simplement perquè votar és la pota principal del sistema - que ens ho mirem com si es tractés d’una anècdota que es repeteix sistematicàment, i que no s’hi posi remei perquè no es vol, sabotejant el mecanisme per interessos polítics embastardits.