SOLS DE PALLA TRENADA - 1) 43 estudiants desapareguts a Mèxic

SOLS DE PALLA TRENADA

Nova secció al blog “A LA MEVA MANERA DE VEURE”

(En Martí Pol va escriure un poema que ens parla d'un sol de palla trenada, collit al fons d’un pou, al punt de mitja tarda. El pou temps ha que és sec; la gent beu altres aigües. De tant en tant, algú hi treu el cap i marxa. Al més pregon del pou hi nien set aranyes. Teixeixen, pacients, sols de palla trenada. Si bufa un xic de vent, els sols pugen enlaire. Quan surten pel brocal, la tarda és molt clara...

M’ha semblat que des del blog puc contribuir a airejar alguns d’aquests sols, perquè no quedin per sempre més oblidats i ens serveixin, com a mínim, per a donar-nos compte, sense cap més ajuda que el pur relat dels fets, de la mesquinesa que hi ha escampada pel planeta).

1)    (divendres, 15 gener 2016) - 43 estudiants desapareguts a Mèxic.

Fa un any que a la ciutat mexicana d’Iguala, a 200 quilòmetres de la capital, van desaparèixer, literalment empassats per la terra, quaranta tres estudiants de l’estat de Guerrero. Segons el govern, policies municipals corruptes van detenir aquests estudiants i els van lliurar al grup criminal “Guerreros Unidos”, que els va assassinar, incinerar i colgar a l’abocador de Cocula. Els familiars de les víctimes no van estar mai d’acord amb la versió oficial, però el govern es va fer sistemàticament el sord a les seves protestes, deixant-los amb la paraula a la boca, tracant-los de sonats i d'incordis. Fins que un grup d’experts de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va descartar aquesta versió oficial i va recomanar més investigació. El problema és que el govern no sap ni com posar-hi, perquè molts dels fils que lliguen el crim organitzat amb les màfies, a Mèxic, es mouen des de les mateixes estructures pròximes al poder. Els familiars i advocats dels 43 estudiants han iniciar un dejuni i marxes pacifiques de protesta, però ningú espera trobar en vida els desapareguts i, cada vegada menys confien en que se n’acabin trobant ni els ossos.

Almenys no us en oblideu vosaltres, perquè mentre algú hi pensi no estaran morts del tot.