Follow by Email

diumenge, 10 de gener de 2016

HEM DESCOBERT UN LÍDER QUE NO ENFARFEGA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 10 gener (vespre) 2016)

HEM DESCOBERT UN LÍDER QUE NO ENFARFEGA

No puc anar-me’n a dormir sense reconèixer que m’he cregut el missatge del president electe de la Generalitat. Sense que em deixin de preocupar alguns dels dubtes que us plantejava en la reflexió d’aquest mati - refermats després que durant tot el dia he suportat diputats de la CUP, vantant-se d’haver llençat a la “paperera de la història” al president Mas i d’altres consellers convergents -, no puc esperar fins demà per confessar-vos que en Carles Puigdemont m’ha impressionat favorablement, molt més del que m’esperava. Potser la raó de l’empatia s’explica perquè tot l’aprenentatge de l’ofici l’ha fet a peu d’obra, en contacte amb la gent i els seus problemes, enlloc de fer carrera en l’aparell del partit. El nou president sembla que se sent més còmode entre veïns, entitats i activistes culturals que no pas tancat a la seu del partit, per gestionar feines burocràtiques. La burocràcia està renyida amb el seu tarannà obert més a escoltar que a dirigir.

La seva estrena com orador al Parlament, tot i que no va tenir temps material d’assajar-la, ha sigut tot un èxit precisament perquè no s’ha proposat fer un discurs sinó tenir una conversa. En la primera part potser ha tingut moments d’encarcarament, però en les rèpliques ha fet palès un tarannà sense arestes, i s’ha quedat amb la concurrència de hemicicle i, estic segur, que amb molts dels espectadors a la tele. Sense senyalar a ningú, perquè les comparacions sempre són odioses, m’ha agradat que el candidat no ens enfarfegués amb dogmes i s’expressés amb la mateixa senzillesa de quan escrivia al Punt. Si s’aprofiten aquestes qualitats d’empatia personal degudament, potser fins i tot a Madrid farà amics.

La qüestió és si en un govern farcit de primeres espases, podrà exercitar la vella tècnica del bon pastisser, que li va ensenyar el seu pare, de petit, a l’obrador d’Amer: paciència, mans ben netes i amor. Que tingui una llarga i còmoda legislatura senyor President, i tant de bo les reticències exposades per mi a primera hora d’aquest matí, sobre el rerefons d’un acord de legislatura tan tendre i agafat amb agulles, me les tingui d’empassar. De moment, el governall del pais em sembla que ha caigut en bones mans; esperem que li deixin portar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada