EL PROSPECTE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 19 gener 2016)

EL PROSPECTE

No hi ha volta de fulla: el metge m’ha pres el pèl, abusant de la coneixença, o és un sabatasses com una casa de pagès. El cas és que m’ha receptat una potinga que no cura res del que tinc i, en canvi, em pot matar de més de vuit parells de dotzenes de malalties diferents. Escolteu!, que no me’n foto: ho diu el prospecte de la potinga que, per cert, és més llarg que un dia sense pa, i per llegir-te’l n’has de tenir ganes. Jo vaig anar a veure el metge perquè fa set dies que estic escaldufant un refredat a base de tisanes i aspirines, sense que hagi pogut treure’m de sobre uns rampells nocturns de tos, que em deixen baldat. Estic tan emprenyat amb aquest merdós refredat de pa sucat amb oli que m’està convertint en un zombi, que fins i tot vaig encomanar-me a la superstició de posar una ceba de Figueres, trinxada en quatre trossos, damunt la tauleta de nit, resignant-me a que la seva flaire em fes companyia fins a la matinada. El resultat fou sorprenent la primera vegada, però devia ser que la meva tàctica va agafar per sorpresa la tos, ja que en repetir la jugada el remei de l’àvia no va funcionar, i vaig passar la nit del lloro. El pitjor de tot plegat fou que també li vaig esguerrar la nit a la meva dona, que ahir es va llevar amb l’uniforme de sergent i em féu quadrar: “d’avui no passa, Josep! A les onze tenim hora a cal metge.” Si no m’hagués trobat tan tou és probable que li hagués contestat que a cal metge hi aniria ella, però no estava en condicions de fer el pinxo, i ja em tens ahir a les onze en punt deixant que el metge em fes dir 33 mentre m’escoltava el pit. El meu metge, no cal dir-ho, no és de la primera volada; però en dos minuts ho va tenir clar i em va receptar una potinga que, segons ell, em tallaria la tos i, de passada, un principi d’infecció de coll, tot d’una tacada.

Però, a la meva manera de veure, el doctor Eugeni m’ha aixecat la camisa: la potinga no sé si em curarà el mal de coll i la tos, puix enlloc del prospecte en parla que sigui la seva especialitat, en canvi m’exposo a patir no sé pas quantes seqüeles i trastorns emprenyadors si la potinga se’m posa canto, potser inclús d’estirar directament la pota d’una embòlia, d’un infart o d’una inflamació de fetge... He sortit de cal metge refiat que aquell bon home m’havia donat el remei adequat per al meu refredat de merda, però després de llegir-me el prospecte de pe a pa em vaig quedar fet merda i mitja. La meva dona, que si li fes més cas no em posaria en tants embolics, ja m’ho diu sempre: “passa de llegir els prospectes!”. Però jo no hi puc fer res, la temptació és més forta que la prudència: quan ens tenim de prendre qualsevol potinga, primer he de repassar què diu el prospecte dels nassos, i us ben asseguro que moltes vegades la potinga acaba a la bassa sense estrenar. D’això, digueu que és una malaltia del coco que se’n diu aprensió? No és pas veritat, la meva conducta és coherent amb allò que explica el prospecte. Fixeu-vos amb les meves pastilles: no consta ni una sola ratlla que m’animi a prendre-me-les perquè serveixen per curar-me el mal de coll i la tos, i en canvi em posen la por al cos amb un repertori de maldecaps angoixosos. Com em pot anar bé una potinga, si me la prenc tremolant pel mal que em pot arribar a fer? Aquesta gent dels laboratoris farmacèutics haurien de fer un reciclatge en màrqueting i en psicologia, dedicant els prospectes a aixecar la moral dels malalts, enlloc d’enfonsar-se-la. Com és pot ser tan pervers que fins i tot el prospecte d’un simple protector estomacal parla més del mal que et pot fer, que no pas dels seus efectes beneficiosos? M’han dit que ho fan per estalviar-se responsabilitats, per si de cas algú reclama. Doncs si algun dia mano, els autors de tota aquesta porqueria de prospectes hauran d’anar a la presó per sàdics assassins d’il•lusions.