LA POR GUARDA LA VINYA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 24 gener 2016)

LA POR GUARDA LA VINYA

Sobretots en èpoques de turbulències, els que malden per treure’n profit de la incertesa, saben que la millor tàctica per colar brames interessades o per fer córrer informacions tendencioses és la d’animar les més de mig miler i escreix de tertúlies polítiques que hi ha a Espanya, les quals converteixen els platós de ràdios i televisions en parlaments de paper. És cert que molts tertulians hi participen de bona fe i per amor a l’art, però no és menys veritat que alguns, normalment els més actius, apart de treure's un sobresou també “fan mèrits”, perquè de les tertúlies a la política professional hi ha un pas. Avui en tenim un exemple a Portugal, que en les presidencials el candidat més ben situat no és líder de cap partit de traca i mocador, sinó el rei dels tertulians del país veí, més conegut per Marcelo que per Rebelo de Sousa, el seu nom de cartell electoral. No és cap novetat: els quatre últims primers ministres de Portugal també es varen bregar en tertúlies, i tampoc cal anar tant lluny: a casa nostra no només líders sinó inclús partits s’han bastit a l’ombra de les ondes, i si no que ho preguntin a Podemos i a Ciudadanos. El problema dels tertulians és que ningú és tan savi per saber de tot, ni està tan ben informat com per estar sempre al cap del carrer de l’última novetat, i per aquesta raó es fàcil fer passar bou per bèstia grossa i es repeteixen, com qui no vol, disbarats de l’alçada d’un campanar; però també pronòstics catastròfics que no fan cap bé a les persones baixes de defenses morals i d’autoestima que se’ls escolten com si fossin oracles, perquè és una audiència fàcil de manipular i se n'aprofiten. En qualsevol societat conviuen els que no els hi ve d’aquí jugar-se-la en defensa d’uns ideals amb els que no paren de rossegar-se els punys, sense decidir-se a fer un cop de cap en un sentit o un altre. Per aquesta raó, els que viuen de vetllar, i en molts casos condicionar conductes i sentiments, compten amb aquest capteniment poruc de part de l’ésser humà, i se n’aprofiten tant com poden i sense escrúpols, perquè tenen ben clara l'eficàcia d'aquell principi maquiavèl•lic i més vell que l’anar a peu: la por guarda la vinya.

Els grans bruixots que fan gairebé vida a les tertúlies, perquè en el fons aquesta és la seva feina principal, escampen massa sovint temeritats demostrables, i no paren de minar la moral de l’audiència fidel que s’ho empassa tot, removent espantalls apocalíptics, sentimentals o de color de rosa, sense cap remordiment de consciència, perquè els dotze apòstols que des de darrera el canyer ens observen, ens atien i ens peixen, ja els hi està bé que intencionadament o no moltes tertúlies sembrin el dubte i el caos. I no us penseu que aquests que es presten a aquest joc siguin quatre palanganes, sinó que molts d’ells es vanten de pedigrí intel•lectual i fins i tot de tenir credencials democràtiques des del temps de maria-castanya, si convé. Manipular a l’engròs no només els ramats de gent que, per peresa o per comoditat, es deixen portar i renuncien a pensar per si mateixos, sinó també, i d’aquí plora la criatura, a un bon grapat de gent fràgil d’esperit. que amb la seva por poden aturar processos de canvi social, seguint aquella dita perversa de que és millor un burro conegut que no pas un savi per conèixer. A la meva manera de veure, doncs, la tropa de manipuladors a sou, que sota la pell de xai d’inofensius “creadors d’opinió”, actuen amb l’astúcia de llops depredadors a base de mentides, mitges veritats o calumnies barroeres s’haurien de declarar un perill públic, sobretot en èpoques de crisi, perquè fan més mal que una pedregada.