PER QUÈ?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 10 gener 2016)

PER QUÈ?

Ahir us confessava el meu desànim per com els polítics considerats sobiranistes, havien manegat i rebregat aquesta il•lusió de bona part dels ciutadans de Catalunya, que s’anomena amb l’eufemisme de “Procés”. Pel que anava llegint i escoltant el sentiment d’emprenyament era compartit força transversalment, aprofitant aquesta paraula que s’ha posat de moda per justificar un ampli recolzament social del que sigui. Si a aquest meu estat d’ànim desinflat, hi afegiu els efectes depriments d’un catarro d’aquells d’abans de la guerra, us fareu càrrec que en el meu comentari d’ahir us avisés que em saltaria la cita dominical i que ben bé no tornaria a estar en disposició de reflexionar fins a mitja setmana, un cop hagués paït la decepció de tornar a les urnes el mes de març i els efectes del refredat. Però, ai las!, el capgirament a darrera hora d'ahir de tot l'escenari polític m’obliga moralment a deixar-me d’excuses i a no amagar el cap sota l’ala en uns moments que el lema del meu blog :”reflexions netes de pols i de palla” té més sentit que mai i m'obliga a estar a peu d'obra. Però sento decebre-us: no participo de l’eufòria que, segons tots els que han intervingut en el part quasi clandestí de la criatura, quan tothom la donava per perduda, hauríem de sentir els sobiranistes gairebé per patriotisme. Però no puc deixar-me anar d’alegria perquè tinc el mal pressentiment que aquesta criatura, quina cesària s’ha provocat quan ja la majoria de quiròfans estaven tancats, pot convertir-se en un monstre que ens acabi d’amargar l’existència, enlloc de en l'esperat angelet que ens acompanyi al paradís.

Per què està transcendint sospitosament, des dels propis quarters d'hivern d’en Mas que no tota la tropa convergent pensa que l’estratègia ens porti per bon camí? Per què aquella CUP borda, intransigent i malcarada de fa quatre dies ha decidit tallar-se les benes al peu de l’altar del sacrifici de la seva bèstia negra, el president Mas, i demanar perdó pels errors comesos amb penitència inclosa? Per què ens hem de creure que a la criatura que ahir va néixer i avui es batejarà a corre-cuita al Parlament, cap nou Herodes gosarà ta-llar-li el coll aprofitant la nit? Per què la CUP assembleària i revolucionària fins al moll de l’os, hauria de permetre que dos dels seus diputats estiguin disposats a votar allò que el dit del cap de colla de JxS indiqui? Per què s’assegura que l’estabilitat governamental està garantida degut a que els diputats més cantelluts de la CUP dimitiran per no fer mal d’ulls, i la resta faran bondat; quan esperar peixet de la CUP és utòpic? De perques n’hi ha molts i més que en sorgiran després del desenvolupament del ple d’avui, dintre i afora del hemicicle. Francament, no em convenç un part tan miraculós i peculiar, però encara menys la pretesa domesticació de la fera cupaire i que el president Mas se’n vanti públicament. I, sobretot, em pregunto quantes corredisses veurem per esborrar de les memòries i les hemeroteques la barbaritat de desqualificacions mútues que, entre els avui feliços padrins, s’han creuat els darrers tres mesos. Ja veieu que no m’he referit per res a ERC, però si us he de ser sincer, voldria saber si quan en Jonqueras predicava la creuada de negociar fins al darrer minut, estava pensant en un desenllaç com el que hi ha hagut.

http://tabrilde.blogspot.com