SOBRE EL CLIENTELISME, QUE ALENTEIX EL PROGRÈS I FOMENTA LA DESIGUALTAT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 19 d’abril de 2016)

● SOBRE EL CLIENTELISME, QUE ALENTEIX EL PROGRÈS I FOMENTA LA DESIGUALTAT.- Es vol dissimular, però el cas és que el clientelisme polític està arrelat a l’administració pública des de temps immemorial, depengui del govern central o de les autonomies. A l’administració central hi ha nombrosos casos de favoritisme esbiaixat que perjudica la gestió perquè, enlloc d’haver-se seleccionat els millors i més competents per ocupar els llocs de responsabilitat, varen passar al davant els que portaven recomanació. Per no semblar radical, estic disposat a admetre que només en igualtat de condicions, tenir padrins decanta la balança. Però és un d’aquests fets indiscutibles que no es poden provar i que són de domini públic, que en totes les administracions els casos d’adjudicacions de determinats contractes de serveis per redactar estudis, informes i, sobretot, el nomenament d’assessors dels càrrecs públics, envernissats de clientelisme, són relativament freqüents. No hi hauria res a dir si aquests “agraciats” fossin llumeneres, però per desgràcia en la pràctica quotidiana queda palès a bastament que l’abús del clientelisme allunya de contractes i nomenaments públics candidats que podrien ser deu vegades més eficients. El lleidatà Joan Oro, quan era director de la NASA, tenia molt clar que amb recomanats no s’arribava gaire lluny perquè qui per col•locar-se recorre a l’amiguisme sol ésser un mediocre; i es vantava de que ell per formar part del seu equip triava persones intel•ligents, malgrat que inclús ho fossin més que ell. Perquè el millor líder és que té el mèrit de rodejar-se dels millors col•laboradors, i no pas d’escolars d’amèn i d’estómacs agraïts.

A la meva manera de veure, però, això del clientelisme no s’acaba en les contractacions unipersonals, sinó que també es dóna en tots els nivells de l’administració - inclosa l’autonòmica -, la defensa per acció o per omissió d’interessos corporatius, per afebliment dels mecanismes de compensació del poder. I això és molt greu, ja que la defensa d’interessos oligopolístics exclou d’activitats directives persones amb capacitat d’innovar i reduir costos en el conjunt de l’economia pública. A més, en molts de casos, la defensa d’interessos corporatius i partidistes impedeix sovint reformes en matèries tan sensibles com educació, justícia, sanitat o administració pública, que contribuirien a fer més eficient el sistema. Per altra banda, la societat no basada en la meritocràcia que alimenta els endolls, desmotiva la formació de capital humà i crea un model de triomfador social, allunyat de l’eficiència i de la cultura de l’esforç i perpetua, des d’aquells reculats temps del “que inventen ellos”, uns valors hostils a l’emprenedoria. En fi, un exemple de clientelisme, entre d’altres que de ben segur tots podríem retreure, són els 1.800 empleats “no funcionaris” que la Junta d’Andalusia ha reconegut la setmana passada que els paga la nòmina cada més sense que fotin ni brot.