Follow by Email

dimecres, 6 d’abril de 2016

● LA LOMCE APARCADA FINALMENT A LA CUNETA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 6 d’abril de 2016)

● LA LOMCE APARCADA FINALMENT A LA CUNETA.- En Pitàgores, aquell del famós teorema, va enunciar també un principi que haurien de tenir present tots els responsables de la política educativa arreu del món: “eduqueu els infants de petits, i no serà necessari castigar els homes de grans”. Em va com anell al dit recordar-ho, en un moment que la reforma educativa més carca i sectària de totes les que han proposat a Espanya els ministres d'Educació de torn des de la restauració de la democràcia, anit per ampla majoria el Congrés va aprovar la proposta socialista de deixar-la fora de servei a la vorera. Això vol dir que queden desactivades temporalment la prova final de primària – anomenada revàlida de sisè -, les revàlides d’ESO i de batxillerat i la segregació per nivells a 4art d’ESO, entre d’altres mesures contestades per la comunitat educativa. I aviat tornarem a parlar en arribar a fi de curs lectiu, com passa any rere any, i aquest no serà una excepció, que el model finlandès segueix ocupant el primer lloc en l’avaluació dels sistemes educatius europeus en funció dels resultats dels exàmens. I si entrem en el sempre odiós joc de les comparances, resultarà que una vegada més els nostres governants faran veure que venen de l’hort o que cauen de la figuera davant d’evidències tan simples com contundents, del per què de l’excel·lència del model d'ensenyament finlandès: el repetit èxit rau en l’alt nivell d’autoexigència dels mestres i a que aquesta professió gaudeix d’un gran prestigi social, ja que des del govern al darrer ciutadà reconeixen als docents que fan una tasca de la màxima transcendència: formar, més que ciutadans, persones que ensenyen a la mainada, quasi des del parvulari, que per ser una persona de profit és molt més important “ser” que no pas “tenir”.


Però, l’èxit educatiu del model finlandès no només depèn de la selecció i formació dels seus mestres. Seguint amb el mètode analític de la comparança, que encara que dolgui ha demostrat ésser el més efectiu de cara a reflexionar i treure conclusions, el model finlandès es caracteritza sobretot per la seva estabilitat normativa – les lleis educatives no canvien cada dos per tres com aquí, cada vegada que es relleva el govern -, les aules disposen de més recursos, el percentatge del PIB que els pressupostos dediquen a l’educació és tres vegades superior al nostre, la ràtio mestre/alumne per aula és sostenible, es posen els cinc sentits en les necessitats educatives especials i, sobretot, les famílies s’impliquen activament en l’educació dels fills, de la qual es responsabilitzen començant per fer respectar i recolzar el mestre sense fer tentines. Tanmateix, els aspirants a mestre saben que des de primària tindran un sou digne - de mitjana 41.000 euros bruts anuals – a canvi d'un alt grau de preparació professional i tècnica i d'una sensibilitat social estrictament asèptica i neutral en matèria política i religiosa. I com diria en Pla, el demés són collonades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada