Follow by Email

dimarts, 5 d’abril de 2016

EXCUSES DE MURRIS I MALS PAGADORS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 5 d’abril de 2016)

● EXCUSES DE MURRIS I MALS PAGADORS.- La majoria dels agafats segons sembla amb els pixats al ventre, en esbombar-se que eren clients assidus de paradisos fiscals, han reaccionat de la mateixa manera: que la societat instrumental muntada en aquest cas a Panamà no estava operativa. Fixeu-vos que cap nega que hi tingués res a veure amb l’embull, sinó tot al contrari: ho admeten, però asseguren que no servia per res, que el tenien com aquell qui diu per fer bonic, bastit un diumenge a la tarda per passar l’estona... I quan he escrit això dels “agafats amb els pixats al ventre” ho he fet amb retintin, perquè no vull creure’m que durant l’any i escaig que es remenava la merda d’aquest femer, cap dels justiciers en potència hagués tingut la temptació de posar preu a ser discrets respecte d’algun dels enxampats més sensibles a l’escàndol. Perquè no oblidem que aquesta pel•lícula no va de bons i dolents, de guàrdies i lladres: no són bons del tot els que han esbombat la porqueria, ni dolents per definició els que estan empastifats? Desenganyeu-vos-en, tots duen les mans brutes, ja que segons sabem les tones d’escombraries s’han posat a subhasta a preu d’or, i el diari alemany a qui - no pas per casualitat -, li varen oferir primer la lla-minera mercaderia va haver-se de resignar a compartir el sucós botí amb d’altres col•legues del seu gremi, perquè tot sol no podia reunir “la pasta” que li demanaven per comprar tota la partida de gènere. Aquesta circumstància em fa témer que el degoteig de noms de clients s’anirà dosificant a conveniència dels justiciers que tenen les llistes tancades a pany i forrellat; però no posaria les mans al foc assegurant que són uns innocents pardals que no miraran de treure’n profit si poden i algú està disposat a pagar el gust i les ganes, perquè se’l faci desaparèixer del llistat de la vergonya, sense deixar cap rastre. El negoci és el negoci, i aquest ambigu cartell “Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació”, què voleu que us digui!; em sona també a quelcom rocambolesc i poc catòlic. No vull dir tèrbol ni mafiós, perquè ningú se m’ofengui, però ja m’enteneu...

D’altra banda, això de treure’s les puces de sobre al•legant que l’embull - “xiringuito”, per entendre’ns - ja no té activitat, és tan poc intel•ligent i imaginatiu que m’estranya que unes persones que s’han pres tantes molèsties per registrar una d’aquestes societats instrumentals a la quinta forca, la tinguin morta de fàstic. Que es pensen que la gent es mama el dit? Qui decideix obrir la paradeta en un paradís fiscal ho fa per tres raons ben concretes: 1)- Perquè no vol tenir tots els seus ous a la mateixa panera, ja que no es refia dels que remenen les cireres al seu país. 2)- Perquè arreplega tants d'ous, que ningú es pot creure que siguin de producció pròpia i no vol donar explicacions de com els aconsegueix. 3)- Perquè considera que la hisenda pública del seu país abusa del dret de cuixa sobre el seu patrimoni legítim, i l’amenaça amb prendre-li el bastard, preferint dipositar tots els ous en un altre magatzem que li facin millors tractes.


A la meva manera de veure, doncs, tothom que refugia part del seu patrimoni A o B en un paradís fiscal, és perfectament conscient de per què ho fa: per no pagar impostos al seu país perquè considera que l’espremen massa el suc i busquen tres peus al gat sobre la procedència dels ous que remena. I també sap perfectament que no pagant impostos priva els ciutadans del seu país de recursos per viure com es mereixen les persones. Per tant, que no vinguin ara aquests impresentables a explicar-nos sopars de duro, perquè inclús admetent que pot ser legal tenir un racó fora del país per si de cas un mal de ventre, sempre que tingui al corrent a Hisenda, no és gens ètic comportar-se amb tanta poca solidaritat i deslleialtat amb els seus compatriotes, sobretot considerant que molts dels diners distrets de pagar impostos tenen una procedència poc clara i bastant deshonesta, per no dir directament delictiva. Finalment, m’agradaria fer palès que als llistats de la vergonya no hi apareix cap pelacanyes, sinó només gent rica per herència familiar, per manca d’escrúpols en els negocis o per corrupció política a gran escala. No hi ha implicats esgarrapacristos, ni treballadors, ni petits empresaris que fan més hores que un rellotge per tirar endavant la família... En resum: no hi ha en tota la llista dels papers de Panamà una sola persona honrada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada