ELS DE “MANOS LIMPIAS” TAMPOC LES PORTAVEN NETES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 16 d’abril de 2016)

● ELS DE “MANOS LIMPIAS” TAMPOC LES PORTAVEN NETES.- Ara si que l’hem feta bona: els que fanfarronejaven de rentar-se les mans quatre cops al dia amb salfumant, resulta que les tenien tan llardoses que portaven merda inclús sota les ungles. Reconec que malgrat sóc una persona amb molta imaginació, capaç de relligar històries d’allò més inversemblants, mai se m’hagués acudit una història tan esperpèntica com la que varen bastir aquesta gent, que havien tingut papers destacats en moviments d’ultra dreta, traient-se de la màniga un misteriós sindicat justicier - MANOS LIMPIAS - a la caça indiscriminada de corruptes, esquerrans torrapipes i separatistes fastigosos; i una presumpta associació d’usuaris de la banca – Ausbanc – que, en teoria, defensava els seus interessos. Resulta que ambdues entitats, més o menys disfressades de legalitat, havien muntat el negoci del segle: quan es topaven amb un bon marro, es personaven en qualitat d’acusació particular en el Jutjat que instruïa les diligències, i quan tenien ben acollonida i empaperada la peça més feble de l’engranatge de corrupció, feien arribar als interessats que podien tenir raons poderoses per tapar el femer, una oferta de “rescat” de sis xifres. “Tu pagues el gust i les ganes i jo retiro discretament l’acusació” – era el missatge, segons sembla, que xiuxiuejaven a cau d’orella de la seva presa indefensa. I no es tracta de cap especulació: almenys en dos casos - Unicaja, implicada en el cas dels Eros d’Andalusia, i la infanta Cristina, en el cas Nos – hi ha constància fefaent dels intents d’extorsió. I no s'hi posaven pas per xavalla: estaven tan segurs de l’èxit, que els paràsits inventors d'aquesta màquina de fer bitllets sense deixar-hi la carcanada es creien que havien des-cobert el “modus vivendi” perfecte i, a l’inrevés dels ciutadans honrats, cada vegada que explotava un bon sarau ells ho celebraven amb una copa de xampany francès entre les seves mans netes, lleials al seu jurament de no brindar mai amb cava separatista. Amb el que pensaven embutxacar-se, s'ho podien permetre. Ja veieu, no hi ha un pam de net, però si voleu animar-vos penseu que tan va el càntir a la font, que es trenca.